Aprendre un ofici té molt futur

Un jove amb estudis sempre té més opcions de trobar feina. És una cantarella tan tòpica com certa. Els pares volen que els fills estudiïn perquè saben que així tindran un futur amb més oportunitats. Això, que és evident amb els estudis superiors universitaris, també ho és amb la formació professional. Si et prepares per ser solvent en un ofici, tens molts més punts per trobar feina d'aquest ofici. L'acceleració del canvi tecnològic demana cada cop més treballadors especialitzats altament qualificats: i en falten molts en el món empresarial. Disposar d'aquesta mà d'obra ben formada és una necessitat imperiosa per a la competitivitat de la indústria. Catalunya és un país productiu i innovador al qual li calen bons tècnics de base. Sense el seu concurs el país va coix.

Les xifres demostren que de demanda n'hi ha: si la taxa d'atur juvenil a Catalunya és d'escàndol –un preocupant 42%–, en el cas dels nois i noies que han finalitzat estudis de formació professional només el 12% no troben feina. A més, si específicament ens fixem en la FP dual, que combina l’aprenentatge a l’aula amb les pràctiques remunerades en empreses, la taxa d’atur en finalitzar els estudis encara és més baixa: del 9,52%. Aquest curs, 11.288 alumnes s’han matriculat en aquesta metodologia, cosa que suposa un 20% del total. És evident que som davant d'una aposta guanyadora. Cal seguir posant-hi recursos, cal creure-hi, tant des de l'administració com des del sector privat. L'aliança és imprescindible.

Les dades, doncs, per si algú encara en dubtava, avalen una vegada més la necessitat de vèncer prejudicis i encaminar els adolescents als estudis de FP, que en cap cas han de ser vistos per les famílies, o pels mateixos estudiants, com un fracàs o una opció de segona divisió, sinó com una aposta de futur, socialment necessària i cada cop més qualitativa: tant per les feines que després tindran com per uns estudis que han anat guanyant en consistència i connexió amb la realitat. No cal, per tant, que tots els nois que acaben l'ESO aspirin a fer el batxillerat ni que tots acabin anant a la universitat. De fet, no només no cal, sinó que és contraproduent per al sistema educatiu, per al sistema productiu i per a molts joves, sovint abocats a una frustració absurda. La FP és una bona via educativa. Una via que cal seguir potenciant. Una via que també hauria d'ajudar a frenar el fracàs escolar i, per descomptat, a reduir l'atur juvenil.

L'increment de demanda de FP dels últims cursos mostra que les coses estan canviant. L'oferta també es mou: les places per fer FP han crescut un 34% l'últim any. Persisteixen, tanmateix, alguns problemes, ja identificats i reconeguts. En especial, cal millorar els processos de preinscripció (aquest curs 1.323 alumnes no van poder entrar al sistema tot i que van quedar més de 13.000 places vacants) i cal combatre la bretxa de gènere (en efecte, les noies que trien aquest recorregut formatiu tenen menys sortida professional que els nois, i tenen sous més baixos: es reprodueix l'esquema laboral general).