Avançar cap a l'amnistia enmig de la cridòria
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha proposat aquest dimarts en el debat de política general que la pròxima legislatura estatal, és a dir, la 2023-2027, serveixi per "fixar les condicions perquè Catalunya pugui votar". Amb aquesta afirmació, el president dona moltes coses per descomptades, entre les quals l'amnistia i també un acord d'investidura amb el PSOE amb la participació d'ERC i Junts. És cert que no és una proposta forassenyada que durant els pròxims quatre anys, si es manté el govern progressista a l'Estat, el diàleg i la negociació serveixin, almenys, per fixar les regles de joc d'una votació. De fet, l'anterior acord d'investidura entre ERC i el PSOE ja preveia que qualsevol acord de la taula de diàleg hauria de ser referendat per la ciutadania.
Abans de tot això, però, caldrà arribar a l'acord d'investidura i, per tant, sobre l'amnistia. Aquest dimarts ja ha quedat clar al Congrés que la dreta no dubtarà a incendiar el carrer i enfangar el debat públic si Sánchez accedeix a tirar endavant una amnistia. El ple d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo ha derivat en un altre míting del PP contra el govern anterior i el que es pot construir si hi ha acord entre el PSOE, Sumar i els independentistes. Feijóo no hi ha anat com a presidenciable, sinó com a futur cap de l'oposició.
Tot i això, la decisió de Sánchez de no debatre amb el candidat popular ha enervat la dreta, però sense raó. És lògic que el president del govern no hagi volgut participar en el que sembla més una moció de censura que una investidura, i més quan ell encara no té l'encàrrec del rei per formar govern. Del discurs de Feijóo no podem deixar passar el fet que hagi renunciat a recuperar el delicte de sedició, almenys amb aquest nom, i que ara proposi crear el de "deslleialtat constitucional", tot i que sense donar detalls sobre el seu contingut ni les penes. ¿És perquè algú a Europa ha alertat el PP que no pot recuperar un delicte vuitcentista que ja ha desaparegut de la majoria de codis penals dels països del nostre entorn?
Sigui com sigui, és desitjable que un cop passi el debat d'investidura de Feijóo, el rei encarregui la formació de govern a Pedro Sánchez i es comenci a negociar una investidura amb possibilitats reals de prosperar. Els negociadors hauran de saber abstreure's del clima que intentarà imposar la dreta, elevar-se per sobre de la cridòria i esforçar-se per arribar a un acord satisfactori per a totes les parts. I sí, l'acord ha d'incloure l'amnistia, però també el reforçament de l'autogovern en qüestions tan cabdals com Rodalies o el finançament de la Generalitat.
Però el veritable repte de la pròxima legislatura, com ha subratllat Aragonès, ha de ser que es creïn les bases per a una resolució definitiva del conflicte català. Això sí que seria "històric" en el sentit que va dir Carles Puigdemont. I això passa perquè els ciutadans de Catalunya, després de veure com l'Estatut que van aprovar va quedar retallat pel TC, es tornin a pronunciar sobre el seu futur polític. I és feina dels polítics que es trobi la fórmula perquè això passi.
