L’EDITORIAL

Per una aviació ambientalment sostenible

Aquests dies molta gent comença les seves vacances agafant un avió i, més enllà de les complicacions per vagues o pluges, aspira a arribar com més aviat millor a una destinació llunyana on poder-se oblidar de la rutina diària. A dalt del cel es creuaran amb centenars d’altres avions carregats de les mateixes il·lusions. Són aspiracions legítimes que l’abaratiment dels vols amb les companyies low cost i l’augment del nombre de rutes han acostat a un sector cada cop més ampli de la població dels països desenvolupats.

Hi ha, però, un moviment encara incipient, minoritari, que està posant el dit a la nafra plantejant la viabilitat d’aquest sistema. L’ha popularitzat, com altres coses, la nena sueca Greta Thunberg i la seva “vergonya de volar”. Com ella, altres activistes -com els del moviment Stay Grounded (Peus a terra)- consideren que hi ha un abús dels vols, que els avions són dels transports més contaminants i que cal racionalitzar el sistema perquè es limitin els desplaçaments innecessaris i s’aturi el creixement desmesurat d’un sector que es preveu que pugui haver triplicat el nombre d’emissions de CO 2 el 2050. És una mena de km 0 de la mobilitat. Proposen moure’s amb transports més ecològics, com el tren, i no fer-ho si no és del tot imprescindible. Això vol dir fer les vacances prop de casa i, en el cas dels desplaçament per qüestions de feina, mirar abans si es pot solucionar a través de reunions telemàtiques per internet.

Tot plegat suposa una mena d’esmena a la totalitat del sistema actual. Posa en qüestió el turisme, és a dir, una de les principals economies del planeta i per descomptat del país, i també el sector de l’aviació. Ara mateix aquestes propostes semblen inviables i no formen part de les agendes polítiques immediates -tot i que a França ja han intentat prohibir o reduir els vols per a desplaçaments interiors que es poden fer fàcilment amb tren-, però mostren cap on anirà el futur. Aquest serà un dels temes clau dels pròxims anys i cal que ho tinguem present i comencem a plantejar com afrontarem aquest repte.

Tal com expliquem en el dossier que presentem avui, les aerolínies són conscients del problema, però es neguen a acceptar cap tipus de decreixement, i tampoc una ecotaxa, i ho deixen tot en mans d’una hipotètica tecnologia futura, encara a les beceroles, amb combustibles menys nocius. La crisi climàtica, però, és una realitat i les calorades extremes d’aquests dies en llocs insòlits en són una prova, i gairebé ningú nega ja que són fruit d’aquest canvi provocat per l’efecte dels gasos contaminants. Alguns ciutadans conscienciats ja han començat el canvi cap a un altre sistema. Els països comencen, lentament, a estudiar mesures, i la indústria, tant l’aeronàutica com la turística, també ho haurà de fer.

Més continguts de