El boicot climàtic de Trump

Aturar Trump en les pròximes eleccions també serà tornar l'esperança per aturar el canvi climàtic

Trump no ha esperat ni un dia a posar en marxa la seva irresponsable retirada de l'Acord de París contra el canvi climàtic. El primer dia que ho podia fer, ho ha fet. La primera data permesa per a qualsevol firmant per fer un pas enrere era tres anys després del compromís, el 4 de novembre, el dia escollit pel president nord-americà, que d'aquesta manera es desmarca d'una lluita global que la comunitat científica internacional considera una qüestió de supervivència i que s'ha convertit en bandera de la mobilització mundial juvenil. Però tot això per a Trump són falòrnies. El clima? " America first". Com si els EUA no patissin també incendis o huracans devastadors. Com si a ells tot això no els afectés. Denota un egoisme estúpid i curtterminista, perquè al capdavall també serà perjudicial per als nord-americans: la crisi climàtica no té fronteres.

El fet que la principal potència mundial menystingui i es desmarqui de la que segurament és l'amenaça més greu que afronta la humanitat i el planeta Terra demostra l'escandalós nivell de frivolitat i indigència ètica i intel·lectual del que que ja es pot definir com el pitjor president nord-americà de la història. Trump és una vergonya per al seu país, cada cop socialment i políticament més dividit, i ja s'ha convertit en una amenaça per al futur del planeta. La decisió de donar-se de baixa dels compromisos de mínims pactats a París suposa un boicot inacceptable. Per molt anunciada que estigués, no deixa de ser un daltabaix. És un fet gravíssim que respon, a més, a uns arguments delirants i demagògics que no aguanten cap anàlisi mínimament seriosa. Estem davant d'una bogeria consumada. 

L'endemà del lamentable anunci,  fins a 11.000 científics d'arreu del món s'han unit per elevar un crit d'alerta sobre la gravetat de "l'emergència climàtica" que tots patim. En un article col·lectiu a la revista  BioScience, recullen multitud de dades disponibles dels últims 40 anys que demostren els efectes de l'activitat humana en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i en la modificació del clima. Les primeres crides a actuar daten del 1979. Les cimeres de Rio de Janeiro (1992) i Kyoto (1997) van precedir la de París. L'últim informe de l'IPCC, el cos de científics climàtics més prestigiós del món, encarregat per l'ONU d'analitzar la qüestió, va tornar a posar l'any passat dades alarmants sobre la taula. La crisi climàtica s'està accelerant fins i tot més ràpidament del que els científics creien.

Trump va, doncs, en contra de la ciència, en contra del planeta Terra i en contra de la conscienciació cada cop més general sobre la crisi climàtica, especialment entre els joves. Encara hi ha, però, una possibilitat d'aturar el procés d'abandonament dels Acords de París: la sortida no es consumarà fins d'aquí un any, és a dir, fins l'endemà de les eleccions als EUA, convocades per al 3 de novembre. Només una derrota de Trump i la immediata declaració d'un president demòcrata que invalidés la sortida de l'Acord de París podria aturar el desastre. Aturar Trump també serà tornar l'esperança per aturar el canvi climàtic. El poble nord-americà tindrà, aquest cop, una responsabilitat extra. 

  

Més continguts de