La campanya madrilenya, de mal en pitjor
La campanya madrilenya va de mal en pitjor. Quan ja semblava que res podia superar l'ensurt de les amenaces de mort rebudes pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez, i el candidat de Podem, Pablo Iglesias, aquest dilluns s'ha sabut que la ministra Reyes Maroto també va rebre una carta amb una navalla amb restes de sang. En aquest cas s'ha pogut identificar el remitent, que és un home amb problemes mentals. Caldrà veure ara si la Guàrdia Civil i la Policia Nacional són capaços d'identificar i detenir els autors de l'enviament de les tres cartes amb bales, que no van ser detectades fins que van arribar als edificis on tenen el despatx els amenaçats.
Tot i així, les forces de seguretat donen credibilitat a l'amenaça, cosa que no ha fet Vox, que ha insinuat que tot plegat és un muntatge. Aquest és el clima en què s'està desenvolupant una campanya amb tocs dramàtics, en què l'esquerra i la dreta espanyola protagonitzen una batalla d'elevada intensitat emocional, fins al punt que alguns observadors temen que la fractura acabi afectant la convivència al carrer. De fet, l'existència d'aquestes mateixes amenaces ja és un símptoma que alguna cosa no va bé. En aquest sentit cal denunciar la falsa equidistància que alguns intenten mantenir entre Vox i Podem, com si fossin dues realitats comparables. Es pot ser molt crític amb els postulats de Podem, però aquest partit no vehicula un discurs d'odi contra les minories (siguin els menes, les feministes o els independentistes catalans) com sí que fa Vox, ni basa la seva campanya en mentides i fake news.
El mateix lema de campanya del PP, "Comunisme o llibertat", ja representa en si mateix una exageració i una tergiversació. I la insistència d'Isabel Díaz Ayuso que el que està en joc el 4-M és la llibertat i que l'esquerra és una amenaça per a la democràcia és inacceptable. Però són aquest tipus de discursos els que deshumanitzen l'adversari polític (ja va passar durant el Procés, per cert) i creen una atmosfera propícia a la violència. L'eurodiputat socialista Javi López recordava el cas de Jo Cox, la diputada laborista que va ser assassinada el 2016 per un neonazi perquè estava en contra del Brexit. Els polítics haurien de ser molt curosos amb els seus discursos, i ser alhora molt contundents a l'hora de denunciar els excessos. El silenci i l'aquiescència del PP amb les tàctiques de Vox és el més alarmant del que està passant a Madrid aquests dies.
Sigui com sigui, segur que la campanya madrilenya deixarà ferides. Lluny del paradís hedonista que vol vendre Díaz Ayuso, la capital espanyola s'està convertint en un polvorí social i polític, amb un clima cada cop més irrespirable entre dues trinxeres que habiten en móns paral·lels. Un govern amb presència de l'extrema dreta encara agreujarà més la situació i polaritzarà més la societat. I aquest ambient enrarit sempre acaba afectant la convivència, amb el perill que algun dia es pugui produir una desgràcia.
