18/06/2022

Cap a un nou paradigma econòmic

2 min
Contenidors de mercaderies al port de Barcelona.

BarcelonaL'economia ha donat molts tombs en els últims 15 anys. La crisi del 2008-2013 va deixar una profunda ferida social i va portar l'euro al precipici, de manera que, quan va arribar la pandèmia i l'economia es va aturar en sec, es van prendre mesures molt diferents: Europa va optar per un ambiciós programa d'inversió, els fons Next Generation, per accelerar la transició ecològica i el canvi de model productiu. Però vet aquí que de seguida van aparèixer problemes no previstos, com ara la interrupció de les cadenes de subministrament de components clau com els microxips o la pujada de preu de les matèries primeres i l'energia. Aquests costos es van disparar a partir del febrer, amb la invasió russa d'Ucraïna, i el resultat ha estat una espiral inflacionària que està empobrint mig món. Davant d'aquest panorama, els principals bancs centrals (amb la Fed i el BCE al capdavant) han decidit aplicar una política agressiva de pujada de tipus per refredar l'economia i contenir els preus. Tot i això, el perill que aquestes receptes acabin provocant una recessió no és gens descartable.

Aquest diumenge a l'ARA analitzem la situació del sector exterior català, el que exporta, i que és especialment sensible a la conjuntura global. I per fer-ho no tenim més remei que dirigir la mirada cap als nostres principals clients, el Regne Unit, França, Alemanya o la Xina, per veure quina és la seva situació. Les dades durant el primer semestre de l'any han estat especialment bones i demostren que les empreses catalanes estan fent els deures en l'àmbit de la internacionalització. Però totes les veus consultades coincideixen que de cara a la segona part de l'any hi ha més incertesa que optimisme. Tots aquests països que són els principals compradors passen per dificultats, fins i tot la Xina, a la qual l'estratègia de covid zero li està sortint molt cara. Alemanya no té encara una alternativa clara al gas rus i tem perdre competitivitat, i França i la Gran Bretanya són víctimes de la inflació, igual que els Estats Units.

Per tant, som davant d'un nou paradigma econòmic, una situació desconeguda de la qual ningú sap amb seguretat com ens en sortirem. La visió optimista destaca que els colls d'ampolla que estrangulaven el comerç mundial s'han anat resolent i que els preus d'algunes matèries primeres (no el del blat, però) s'estan normalitzant. Però d'altres avisen que si les pujades de tipus no tenen un efecte immediat en el control de preus, el consum caurà en picat en tots aquests països i arrossegarà l'economia.

Davant d'aquesta situació, les empreses catalanes estan obligades a ser més competitives que mai, a trobar mercats alternatius mentre Europa ha de buscar fórmules energètiques sostenibles per evitar la dependència de tercers. L'era del petroli barat arriba a la seva fi. I l'actitud russa fa pensar que l'estabilitat geopolítica trigarà a tornar. Per tant, l'economia dependrà, més que mai, de la capacitat de les institucions internacionals de navegar enmig del temporal sense enfonsar el vaixell.