Cap a la fi de les restriccions

2 min
Un nen de 8 anys, fent classe a distància en un confinament d'aquest gener

Comença a imposar-se la idea que anem cap a la fi de les restriccions covid. És una arma de doble tall: d'una banda, serveix per avançar cap a una certa normalitat social i, per tant, també per incentivar la recuperació econòmica, tan necessària; de l'altra, en canvi, pot fer la sensació que ja s'ha superat la pandèmia i que no cal prendre mesures, cosa que encara no és així. Les dades epidemiològiques han començat a remetre, però seguim situats en nivells molt alts de contagi i força lluny que es buidin les UCI i els hospitals. Així doncs, no podem confondre desitjos amb realitat ni tornar a córrer més del necessari, com ja ha passat en altres fases d'aquesta llarga crisi sanitària que s'ha cobrat massa vides. És, doncs, en aquest punt mitjà que se situen els anuncis del Govern de suspendre pròximament les quarantenes a les escoles i de reobrir l'oci nocturn a partir de l'11 de febrer. En el primer cas, és una petició tant de pediatres com de famílies; uns i altres també voldrien que caduqués l'obligatorietat de l'ús de la mascareta per als infants al pati i a les aules, cosa que de moment no passarà. Sembla prudent ajornar-ho una mica més i fer-ho coincidir amb el moment en què també deixi de ser preceptiva al carrer per als adults. La veritat és que, després de tants mesos, ara no ens vindrà d'unes setmanes: podem assumir un temps més la molèstia. Perquè el dia que la mascareta decaigui serà un alliberament psicològic fort que es podria confondre amb un final de la pandèmia. Per tant, val més no atiar falses eufòries. És veritat que hi ha països que han pitjat l'accelerador de la fi de les restriccions. Dinamarca seria el cas més destacable, però es tracta d'un país que ha fet vaivens molt radicals, i no sempre els han funcionat.

I mentre el debat de la fi de les restriccions agafa embranzida i ens dona, per tant, una injecció d'esperança, encara resulta més positiu el bon ritme que està agafant la vacuna d'Hipra, que ja ha rebut l'autorització per entrar en la tercera fase dels assajos. I no només això: la farmacèutica gironina assegura que el seu sèrum proporcionarà més anticossos que el de Pfizer i que és efectiu per a totes les variants. Així doncs, dos anys després, ja es pot afirmar que la combinació de vacunes i restriccions és, sens dubte, el mètode que al capdavall haurà servit per vèncer el coronavirus. Naturalment, l'aprenentatge ha sigut dur i dolorós. Pel camí s'han comès molts errors que han tingut conseqüències en la salut i en la vida col·lectives. En tot cas, ara que ja avancem cap a una fi escalonada de les restriccions, val la pena abordar-la amb una cura d'humilitat i amb necessàries dosis d'autocrítica. Hauríem de sortir d'aquesta sotragada amb algunes lliçons apreses, començant per la necessitat de donar prioritat a la recerca i la tecnologia com a motors de progrés i benestar. I per l'obligació d'enfortir el sistema de salut, i de tenir especial cura dels joves (de la importància de la seva vida escolar i acadèmica) i de les persones grans (en especial a les residències).

stats