Catalunya, incendis 'non-stop'
Som encara en temps d'hivern, però els bombers ja estan treballant a un ritme alt per fer front als focs forestals. Aquesta setmana, en un sol dia hi ha arribat a haver quaranta conats d'incendi en diferents punts del país, com si estiguéssim en plena temporada estival, amb els de Calafell i la Selva del Camp com a més destacats. La coincidència d'altes temperatures atípiques per a l'època i d'una sequedat que s'arrossega des de la primavera passada ens ha situat en un escenari anòmal. O potser no tant. Perquè els experts consideren que, a les nostres latituds, anem cap a una nova normalitat de probables incendis durant els 365 dies l'any. Incendis non-stop. Sigui com sigui, el que és segur és que si aquesta primavera no es produeixen pluges abundants, tindrem un estiu molt i molt complicat. Qualsevol espurna serà letal. L'escenari de simultaneïtat de focs passarà a ser la norma, com es va veure l'estiu passat i com està passant ara mateix.
De fet, els cossos de bombers han hagut de canviar la seva operativa habitual, un canvi que, de cop, també han de posar en marxa en un març en què s'estan donant temperatures força per sobre dels 20 graus en dies, a més, assolellats, secs i ventosos. Ni núvols ni humitat. No és, però, que s'hagi arribat fins aquí per sorpresa. L'evolució del nombre de focs els últims cinc anys marca una tendència acusada cap a l'augment. Sense comptar els mesos d'estiu, el 2022 hi va haver mil incendis més que el 2018 entre inicis de tardor i finals de primavera, amb una línia de creixement que només es va aturar amb la pandèmia, quan la pressió poblacional damunt el medi natural es va frenar en sec.
¿Hi ha prou consciència ciutadana d'aquest nou paradigma sobre els focs forestal? Sens dubte, amb una crisi climàtica cada cop més evident, ha crescut el civisme ambiental i, per tant, també la prevenció popular respecte als focs. Potser, però, no n'hi ha tanta respecte a la realitat d'un territori cada cop més boscós i abandonat, del qual no pot tenir només cura una pagesia en reculada. Ni del fet que el perill s'hagi estès a la tardor i l'hivern. El cas és que tant ara com, esclar, quan colli la calor, la prevenció i la lluita contra els focs es fan molt difícils sense la col·laboració ciutadana. Per moltes més persones, mitjans tècnics i estratègies renovades (per exemple, deixar cremar alguns sectors per frenar, paradoxalment, l'expansió de les flames) amb què es dotin els cossos professionals, a partir d'un llindar de focs resulta literalment impossible aturar les flames. El que cal, per sobre de tot, és minimitzar els riscos de costellades, calçotades, petards, cigarretes... La protecció del paisatge contra els focs és responsabilitats de tots.
I ara mateix podem dir que a Catalunya ja estem en tensió permanent. Queda com una antigalla aquella imatge d'uns bombers que, d'alguna manera, hibernaven. Res d'això. Tècnicament, l'inici de la campanya forestal aquest any s'avançarà quinze dies, a l'1 de juny, tot i que en realitat, com s'ha vist ara, l'activitat dels bombers ja s'ha disparat a aquestes altures de l'any. Venen mesos durs.
