La Guàrdia Civil ha donat per desarticulada "l'organització criminal de tràfic internacional de drogues amb base a Catalunya més gran" de la història. Es tracta d'una operació en què s'ha detingut un total de 25 persones, s'han decomissat 7.000 quilos de cocaïna i s'han trobat més de sis milions d'euros en metàl·lic. L'organització era dirigida per un tal Lucky des de la presó i tenia ramificacions per diferents països sud-americans. La droga entrava pel port de Barcelona, on aquest càrtel tenia comprats alguns treballadors. De fet, ara s'investiga si l'execució a plena llum del dia d'un antic estibador del port a Montgat el novembre passat va ser obra d'un sicari d'aquesta organització.
Les imatges de la Guàrdia Civil recorden molt les de les sèries de televisió: xalets de luxe amb motos, cotxes i rellotges d'alta gamma, a més de grans quantitats de bitllets. I també s'hi poden veure pòsters amb la cara de Pablo Escobar, el famós narcotraficant colombià, convertit ara en una figura de culte entre el crim organitzat (en part també gràcies a la ficció televisiva). I com explica Roberto Saviano als seus llibres, no s'ha de menysprear l'efecte imitació que té la ficció en aquest submon.
El cas és que l'operació demostra que Catalunya és una porta d'entrada de droga a Europa, com ja fa temps que el mateix Saviano adverteix, i moltes organitzacions criminals hi han instal·lat la seva base. En el cas del grup desarticulat, no consta que sigui cap franquícia d'una organització més gran, com podria ser el càrtel de Sinaloa o la 'Ndrangheta calabresa, però és del tot segur que aquestes organitzacions també actuen a Catalunya, on han trobat un hàbitat ple d'urbanitzacions, tant a la costa com a l'interior, on passar desapercebuts i unes comunicacions ideals per moure el material cap al continent. Aquestes organitzacions estan cada cop més armades i són, per tant, més perilloses. Amb les 48 armes de foc decomissades, aquest grup estava en condicions d'iniciar una petita guerra contra els seus competidors.
Per això és molt important que les autoritats es prenguin molt seriosament aquesta amenaça. Catalunya, i especialment Barcelona, ja comença a sonar massa com un destí on és molt fàcil adquirir i produir droga i on la policia passa per ser permissiva. Això no només està derivant en un problema sanitari de primer ordre sinó també social. Si deixem que aquest fenomen es descontroli ho pagarem molt car, ja que l'experiència demostra que el narcotràfic mou tants diners que acaba infiltrant-se en molts altres sectors de la societat en forma de corrupció generalitzada. En aquest sentit, el port de Barcelona i també el de Tarragona han de ser una prioritat absoluta. Catalunya ha d'evitar convertir-se tant en un santuari per al narcotràfic com en un lloc on el consum de drogues estigui normalitzat. En aquesta batalla ens hi juguem molt més del que ens pensem.
