El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha donat aquest divendres, aprofitant la conferència de presidents, el tret de sortida al que serà sens dubte una de les grans batalles de l'any vinent: la del finançament autonòmic. Recordem que Espanya porta una dècada amb el sistema caducat. Des de llavors cap govern s'ha atrevit a proposar un model alternatiu, tot i que sobre el paper totes les autonomies critiquen l'actual, que data de l'acord entre el conseller Antoni Castells i la ministra Elena Salgado del 2009, que havia de ser revisat al cap de cinc anys. Com ha passat sempre, ha hagut de ser Catalunya la que tiri del carro i posi propostes sobre la taula. En aquest cas, les coordenades de la batalla es basen en dos acords dels socialistes amb ERC. El primer és producte de l'acord d'investidura de Pedro Sánchez, i marca que l'Estat ha de fer-se càrrec del 20% del deute de la Generalitat. El segon forma part del pacte d'investidura de Salvador Illa, i fixa que Catalunya haurà de recaptar tots els impostos (començant per l'IRPF de l'exercici de 2025) i que la solidaritat estarà limitada pel principi d'ordinalitat.
Un cop sentits tots els presidents autonòmics del PP, és evident que l'oposició a la implantació d'aquest nou sistema serà ferotge. Fins i tot una mesura tant de sentit comú com la condonació del deute autonòmic, que és producte de l'infrafinançament que pateixen territoris com Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, té l'oposició del PP i en especial de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Precisament, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha pogut comprovar de primera mà a Santander que Ayuso és qui marca la pauta al PP i que no hi haurà cap concessió. En aquest sentit, Illa s'enfronta a una aparent contradicció. Per una banda, declara que no vol entrar al xoc i que ell és partidari del diàleg i la col·laboració amb la resta de territoris. I per l'altra, veu que no té cap més remei que entrar en el cos a cos amb Ayuso si vol guanyar aquesta batalla política.
I és cert que el discurs d'Ayuso parteix de premisses falses. La primera és que ella denuncia un suposat tracte de favor a Catalunya, quan en realitat és Madrid qui es beneficia de l'efecte capital i està absorbint activitat econòmica dels territoris limítrofs. I, en segon lloc, Madrid està aprofitant aquest sobrefinançament de què gaudeix per abaixar impostos, sobretot a les rendes més altes, amb l'objectiu d'atreure fortunes de tot l'Estat que deixen de tributar en els seus territoris per fer-ho a la capital. Per això Illa parla d'"insolidaritat" i de "deslleialtat fiscal". Si la resta de presidents autonòmics miressin pels interessos dels seus territoris, el que haurien de fer és front comú contra Madrid, i no contra Catalunya, que és el que lamentablement acabaran fent per una qüestió partidista i perquè l'anticatalanisme dona més vots que l'antimadrilenyisme.
Des de Catalunya, però, caldrà estar vigilants perquè Pedro Sánchez compleixi el que s'ha pactat, per molt que Ayuso i el PP s'esquincin les vestidures i posin el crit al cel.
