13/01/2022

La credibilitat de la taula de diàleg

2 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès

No cal ser especialment sagaç per adonar-se que el PSOE està incòmode amb la qüestió catalana en general i amb la taula de diàleg en particular. Només cal escoltar les declaracions de Pedro Sánchez, que mentre que a l’estiu deia que era una oportunitat històrica per a la reconciliació entre catalans i espanyols, ara només hi veu una molèstia, un entrebanc al relat que vol imposar d’un govern centrat en la recuperació econòmica i sanitària.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anat a Madrid i ha tingut la delicadesa de no entrar en el debat de les dates, però sí que ha llançat un missatge clar: el procés de negociació no es pot eternitzar. I encara més: l’amenaça d’un possible govern PP-Vox no pot ser l’excusa per tornar a deixar podrir la qüestió com si fos una carpeta en un calaix.

Ara sembla que amb les eleccions convocades a Castella i Lleó per al 13 de febrer al PSOE no li convé reunir la taula i, per tant, tothom dona per fet que serà més tard. Això no seria cap drama, ja que no ve d’unes setmanes, si no fos perquè acaba estenent-se la sensació o confirmant-se la malfiança que si no és per un motiu serà per un altre, però que mai acaba de ser el moment propici d’abordar la qüestió catalana.

Per subsistir, la taula de diàleg necessita que les dues parts se la creguin i que hi treballin seriosament, fora dels focus i, quan correspongui, de forma pública. De vegades sembla que Sánchez s'oblidi que necessita els vots d’ERC per tirar endavant els seus projectes legislatius, per exemple la reforma laboral. I al contrari, massa sovint projecta la imatge que només actua forçat per aquesta necessitat aritmètica, i que no acaba de creure’s la importància de la taula.

La pròxima reunió, sigui com sigui, haurà de ser la que demostri que hi ha voluntat sincera de fer passos en ferm cap a la resolució del conflicte. Tothom entén que no s’aconseguirà l’amnistia o el referèndum d’un dia per l’altre, però si la taula vol persistir i consolidar-se com un instrument útil ha de començar a donar fruits. En aquesta segona reunió i en les que han de venir.

Des de Palau i des de la Moncloa afirmen que hi ha contactes i que existeix aquesta voluntat de fer algun anunci, per exemple en l’àmbit de la desjudicialització. Com va dir en el seu dia l’exministre José Luis Ábalos, s’ha de "desempedrar" el camí de la repressió per normalitzar les relacions entre Catalunya i Espanya. Aragonès també ha demanat ser "imaginatius i creatius" a l’hora de buscar solucions. L’important és acabar amb l’anomalia que suposa estar regits per un Estatut que no és el que va votar la ciutadania i que siguin aquests mateixos ciutadans els que decideixin, mitjançant el vot, el seu futur. A partir d’aquí, correspon als polítics catalans i a l’esquerra espanyola (que governa gràcies al fet que la dreta és residual a Catalunya i Euskadi) tenir l’altura de mires suficient per trobar una solució democràtica a un conflicte que també és d’arrel democràtica.

stats