L'assassinat de les germanes Abbas hauria de ser un punt d’inflexió

L’assassinat de les germanes Arooj i Anisa Abbas –de només 24 i 21 anys– al Pakistan ha dut al centre del debat públic català una realitat que, aquí, sovint passa desapercebuda: la dels matrimonis forçats i els anomenats crims d’honor contra les dones que s’atreveixen a rebel·lar-s’hi. Tot plegat, violència masclista de la pitjor mena, que massa vegades queda amagada darrere de barreres comunicatives i el desconeixement de la realitat de la migració. En els últims tretze anys els Mossos d’Esquadra han detectat 198 víctimes de matrimonis forçats a Catalunya, i la majoria tenien només entre 13 i 23 anys. El 81% dels casos han arribat a mans de la policia abans que es consumessin, de manera que s’han pogut intentar evitar. Però és possible que això sigui només la punta de l’iceberg d’un problema que hem ignorat durant massa temps, perquè la majoria de víctimes són noies nascudes a Catalunya o que s’hi havien escolaritzat i feia molt que hi vivien.

Quantes de les dones que tenim al costat de casa han estat sotmeses a un matrimoni forçat abans de venir o quan feia poc que s’havien instal·lat aquí? No ho sabem, però viuen aquí i, per tant, són catalanes. Precisament per això detectar i combatre aquesta violència també és responsabilitat de tota la nostra societat. D'entrada cal parlar-ne més, cal explicar quina realitat social hi ha darrere de l’assassinat de les dues germanes al Pakistan, cal abordar el problema en lloc de tancar els ulls. És una qüestió de drets humans bàsics.

La mare de l’Arooj i l'Anisa Abbas, la Shaheen Azra, tenia paraules d’agraïment ahir quan va arribar a l’aeroport del Prat amb el seu fill més petit: "Vull donar les gràcies. Gràcies per deixar-me tornar i gràcies a la policia pakistanesa, a les autoritats d'aquí i sobretot al consolat del Pakistan a Barcelona per ajudar-me", va dir trista, mirant a terra. Tot indica que ella ha estat una víctima més d’una tradició masclista que cal combatre, més enllà del respecte cultural a les comunitats de nouvinguts, de la mateixa manera que en combatem d’altres que aquí ja estaven arrelades. Per tant, l’ajuda de les autoritats era necessària i l’agraïment hauria de ser sobrer. 

L'assassinat de les germanes Abbas hauria de ser un punt d’inflexió per a la societat catalana. Ens hauria de fer obrir els ulls davant d’una sèrie de realitats que molts ciutadans fa massa temps que eviten, malgrat que hi ha algunes autoritats que les coneixen i intenten lluitar-hi, segurament amb pocs recursos. Tenim matrimonis forçats a Catalunya: dones, noies o fins i tot nenes obligades a casar-se en contra de la seva voluntat. I poden dur a assassinats masclistes –que encara que s’anomenin d’honor ho són tot menys honorables–. Aquests no són problemes d’alguns països estrangers i prou. La realitat catalana és cada vegada més diversa i l’única manera d’evitar que es fracturi és que obrim la mirada i ens esforcem a veure-hi més enllà del nostre melic, que entenguem i abordem la multiplicitat que ens envolta.