23/09/2023

El debat sobre el perímetre de l'amnistia

2 min
Òmnium aplega el sobiranisme per pressionar l'Estat: "O amnistia o amnistia"

Un cop Pedro Sánchez ha obert la porta a abordar alguna fórmula que tingui a la pràctica l'efecte d'una amnistia per als encausats pel Procés (sigui amb aquest nom o no), cal plasmar la iniciativa en un document que acontenti totes les parts. I això, quan es parla amb els diferents actors en joc, ja es veu que no serà fàcil. Perquè d'entrada no és obvi quines causes tenen relació directa amb el Procés i quines són el que s'anomena lawfare, iniciatives que tenien per objecte afeblir l'independentisme i que van ser impulsades per l'anomenada policia patriòtica de Jorge Fernández Díaz.

L'ús indiscriminat d'escoltes telefòniques a independentistes, per exemple, és al darrere del cas Volhov, on hi ha des de casos de presumpta corrupció fins a contactes amb Rússia, o, si anem més enrere, el cas Pujol. És evident que no es poden amnistiar casos de corrupció, però també és cert que alguns dels mètodes emprats per la policia espanyola han vulnerat l'estat de dret. I així com tothom té clar que les persones encausades per l'organització de l'1-O o per participar en les protestes postsentència han de formar part de l'operació per fer tabula rasa, hi ha qui defensa que s'ha d'aprofitar l'avinentesa per incloure alguns altres casos flagrants en què s'ha anat contra drets fonamentals com la llibertat d'expressió en un context de repressió generalitzada: per exemple, amb els cantants Valtònyc i Pablo Hasél. I, finalment, un altre punt de controvèrsia és si l'amnistia ha d'incloure o no els policies encausats per ús excessiu de la violència durant l'1-O, cosa que sembla raonable si realment es vol girar full i posar el comptador a zero.

Sigui com sigui, el debat és ara per ara només teòric, però aviat els negociadors hauran de començar a dibuixar el perímetre de l'amnistia fins a uns marges que puguin ser acceptats, i explicats, per totes les bandes amb la idea comuna que és una iniciativa que servirà per situar la resolució del conflicte polític fora de l'àmbit judicial. En efecte, el que és de sentit comú, i que sembla que entén la major part de l'electorat progressista espanyol, és que s'hagi indultat els líders del Procés i ara hagin d'afrontar causes penals o entrar a presó els seus subordinats o joves, com és el cas, que van participar en les protestes per la sentència.

Assolir un acord al voltant del perímetre de l'amnistia serà el primer pas per avançar cap al que es coneix com la desjudicialització, que vol dir fer tornar a la política un conflicte que mai n'hauria hagut de sortir. I després serà feina dels juristes construir una arquitectura jurídica prou forta perquè pugui resistir els embats dels sectors més reaccionaris de la judicatura, que consideren aquesta llei una mena d'apocalipsi de la democràcia. I una amnistia no és la fi de res, tampoc de l'estat de dret, sinó simplement una solució politicojurídica a una situació excepcional que es va generar, precisament, perquè la democràcia espanyola va ser incapaç d'oferir canals de diàleg i negociació.

stats