Debats sense tabús al Cercle d'Economia
La trobada anual del Cercle d'Economia ha concitat aquest dimecres, i ho farà fins divendres, veus diverses i plurals per afrontar reptes inajornables per a la societat catalana i el conjunt de l'Estat. Si l'any passat va ser el fòrum on el president espanyol, Pedro Sánchez, va rebre l'aval de l'empresariat català als indults als presos polítics independentistes, aquest any el president català, Pere Aragonès, l'ha inaugurat instant l'auditori a defensar la taula de diàleg Catalunya-Espanya, ara mateix noquejada per l'escàndol de l'espionatge massiu a l'independentisme i la gestió erràtica que n'està fent la Moncloa. En dotze mesos s'ha girat la truita: d'un possible inici de diàleg Generalitat-Estat a una crisi que amenaça amb estroncar la legislatura espanyola i amb malbaratar l'intent, ja de per si prou complicat, d'encarrilar el repte sobiranista català per la via de la negociació. Després de la crisi pandèmica i amb la tràgica guerra d'Ucraïna frenant la incipient recuperació econòmica, l'estabilitat política és el que lògicament més preocupa l'empresariat català. Una estabilitat governamental que difícilment arribarà si es continua evitant afrontar políticament la qüestió catalana. Aquest divendres, els empresaris catalans sabran de primera mà fins on està disposat a arribar el president Sánchez.
Les jornades també han constatat que, malgrat el moment políticament delicat i les incerteses energètiques a causa de la guerra, la recuperació s'està produint. Les dades de l'atur d'aquest abril així ho corroboren. Alhora, la política concertada europea per canviar la dependència dels hidrocarburs russos és un camí complicat però de futur, igual com ho és la política d'ajuts comunitaris sorgits de la pandèmia, decisius per recuperar el pols productiu i per encarrilar un canvi de paradigma econòmic davant la lluita contra el canvi climàtic. Tot això –en especial el repartiment d'aquests fons amb projectes estratègics– també està sobre la taula a les jornades del Cercle. De fet, aquest dimarts mateix la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, ha remarcat el retard de Catalunya en energies renovables, instant tots els actors implicats a empènyer el canvi –Aragonès mateix ha reconegut que és prioritari–, alhora que ha fet constar el gasoducte MidCat com una infraestructura clau que tard o d'hora s'haurà de fer.
I al costat del plet polític català i de la transició energètica, la tercera qüestió clau que ha tingut protagonisme en aquesta primera jornada del Cercle ha estat el model Barcelona, amb l'alcaldessa Ada Colau sortint al pas de les visions derrotistes i de les crítiques empresarials. Colau ha defensat l'èxit d'una Barcelona que està deixant enrere les crisis encadenades amb més empenta econòmica (i més seguretat sanitària) que Madrid. En paral·lel, però, Colau ha advertit, contra l'opinió del Cercle i de la majoria d'agents econòmics, que a parer seu a la capital catalana no li cal l'ampliació del port ni de l'aeroport, un tema que certament torna a estar sobre la taula.
