16/02/2021

Un dia d'infàmia per a la democràcia

3 min
Pablo Hasél en el moment de ser detingut
Disponible en:

Tot i que era una notícia anunciada, encara es podia pensar que la justícia buscaria la manera d'evitar el tràngol que suposa enviar a la presó, per primera vegada des de la recuperació de la democràcia, un cantant per la lletra d'una cançó. Però no va ser així i el raper lleidatà Pablo Hasél va ser detingut i traslladat aquest dimarts al centre penitenciari de Ponent. Recordem que la justícia ha considerat il·legal la lletra de la cançó Juan Carlos el Bobón i una seixantena de tuits pels delictes d'injúries a la Corona i a les institucions de l'Estat i per enaltiment del terrorisme (per les seves referències a ETA i els Grapo). La condemna era de nou mesos i un dia, però les condemnes anteriors de Hasél i la seva negativa a pagar la multa han acabat en una situació que és una infàmia i una ignomínia per a qualsevol demòcrata: que es pugui empresonar un artista (al marge de l'opinió que tinguem sobre la seva obra i el seu contingut) per expressar opinions crítiques amb el sistema polític.

Ja fa temps que la deriva autoritària de la justícia espanyola, emparant-se en un Codi Penal obsolet i anacrònic, està retallant drets tan bàsics com el de la llibertat d'expressió o, com es va veure amb el 20-S o l'1-O, el de manifestació. Fins al punt que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha hagut de recordar a Espanya, en ocasió del cas de la crema de fotos del rei, que segons la jurisprudència europea aquest dret empara la crítica a la Corona en qualsevol forma. A poc a poc, doncs, Espanya es va convertint en una excepció a Europa, un lloc on hi ha empresonats líders polítics i socials per organitzar un referèndum, joves bascos acusats de terrorisme per un incident en un bar amb uns guàrdies civils, i ara un cantant antisistema. I diem que és una deriva perquè al llarg dels últims 45 anys hi ha hagut multitud de lletres de cançons molt més ofensives amb el rei o crítiques amb les institucions sense que passés res. Per què ara no es tolera la crítica?

El cas Hasél ha mobilitzat el món de la cultura, que ha fet pinya com feia anys que no es veia en defensa de la llibertat d'expressió. En aquest sentit, resulta significatiu que el Liceu, i també la resta de les principals institucions musicals del país, s'hagin posat al costat del raper. A Madrid fins i tot el PSOE s'ha adonat els últims dies que això és una autèntica barbaritat i ja ha anunciat que vol introduir canvis en el Codi Penal. Si ho fan, fora bo que en fessin una reforma global i eliminessin d'una vegada delictes obsolets i perillosos en mans d'una judicatura cada cop més escorada a la dreta, com el d'injúries a la Corona o el de sedició.

El cas Hasél demostra que els dèficits democràtics de l'estat espanyol no afecten només els independentistes i posen en risc els drets fonamentals de tota la població de l'Estat. De fet, Òmnium ja va fer una campanya el 2018, amb el lema "Demà pots ser tu", en què alertava del que estava passant. Esperem que el govern espanyol entengui que cada dia de Hasél a la presó és una taca per a la imatge d'Espanya i una vergonya per a la democràcia. I que actuï ràpid.

stats