06/02/2021

Els efectes de la vacunació a les residències

2 min
Visita de familiars a la residència Sant Pere de les Fonts de Terrassa.
Disponible en:

BarcelonaAfortunadament la vacunació dels residents i treballadors dels centres de la tercera edat avança a bon ritme i la setmana que ve el departament de Salut preveu poder posar totes les segones dosis necessàries. El fet que tots els residents estiguin vacunats, però, no comportarà, almenys d'inici, una canvi en el protocol que ara mateix regula les sortides i les visites. Això ha provocat que hi hagi veus a favor d'una flexibilització del protocol perquè els interns, que ja venen de patir una situació d'aïllament i d'estrès per la pandèmia, puguin veure que el fet d'estar vacunats té algun benefici per a ells.

La decisió, òbviament, és molt delicada i correspon a les autoritats sanitàries. Però també és veritat que no es pot tractar igual tots els segments de la població perquè les necessitats vitals són diferents. Les persones que estan afrontant el final de la seva vida en els geriàtrics, i que per la seva fragilitat han estat les primeres a ser vacunades, necessiten més que ningú poder rebre l'escalf i l'amor dels seus familiars. I també aquests, les persones que en tenen cura, necessiten poder recuperar una certa normalitat abans que sigui massa tard.

Per tant, de la mateixa manera que amb l'obertura dels sectors econòmics s'està actuant de forma quirúrgica, baixant fins al detall de definir en quines hores es pot estar en una terrassa o fins a quina hora poden estar oberts els comerços, caldria flexibilitzar el protocol de les residències per millorar la qualitat de vida dels residents que han pogut ser vacunats i que teòricament estan protegits contra el coronavirus. És cert que hi ha moltes incògnites encara per resoldre des del punt de vista científic sobre l'eficàcia de les vacunes, però també gairebé cada dia apareixen estudis del seu impacte positiu en els col·lectius que les han rebudes.

Es tracta, com està passant a tots els països al llarg de la pandèmia, de trobar un equilibri entre la salut física i la mental o psicològica, perquè el que no podem fer és condemnar les persones grans a viure el final de la seva vida allunyades dels seus éssers estimats. Si durant la primera onada ja vam viure el drama de les persones que morien soles a les seves habitacions o a les UCI sense poder-se acomiadar, ara estem obligats com a societat a fer el màxim possible per millorar la seva qualitat de vida i, de retruc, també la dels seus familiars, que també ho pateixen.

I en el rerefons d'aquest debat caldrà abordar en algun moment un replantejament profund del nostre sistema d'atenció a la gent gran que combini l'atenció mèdica i la protecció contra els virus, el gran forat negre durant l'inici de la pandèmia, amb el seu benestar emocional. Fins ara les xifres de morts i el drama humà associat han estat tan bèsties que ens han impedit veure els efectes col·laterals del tancament. Com deia un familiar a l'inici de la pandèmia, "si no es moren pel virus es moriran de pena". S'ha reduït, i molt, la mortalitat a les residències. Per això ara és l'hora que, després de la vacunació, recuperin una petita part de l'alegria de viure.

stats