Unes eleccions per clarificar el rumb de Catalunya
Catalunya ha passat en pocs dies de tenir uns pressupostos –els més alts de la història– pràcticament encarrilats a afrontar un escenari de pròrroga pressupostària i avançament electoral. I tot per una qüestió, el Hard Rock de Tarragona, que ni de bon tros figura entre les principals prioritats del país ni justifica renunciar a milers de milions que eren més necessaris que mai per dedicar-los, per exemple, a la lluita contra la sequera o a l'educació. ¿Són conscients els comuns de les conseqüències de la seva decisió? ¿De la quantitat de projectes que quedaran aturats? ¿De quantes persones es veuran afectades? No només a Catalunya, sinó a tot Espanya, ja que l'avançament electoral comporta també que el govern espanyol hagi de renunciar als seus propis pressupostos per a aquest any. ¿Amb quina autoritat moral podran reclamar a partir d'ara els comuns suport per als seus projectes a Madrid? Resulta sorprenen que el partit que havia fet bandera de la responsabilitat els darrers anys, teixint ponts entre els uns i els altres, hagi caigut ara en la deriva contrària.
Sigui com sigui, serà la ciutadania la que haurà de jutjar l'actuació de cadascú en aquest vodevil dels pressupostos, on sens dubte s'han imposat els interessos partidistes als de país. La decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, és encertada perquè dona la veu a la ciutadania perquè torni a repartir les cartes en el nou escenari que s'obre després que aquest dijous s'aprovi l'amnistia al Congrés. Perquè un cop establert que el camí per aconseguir la celebració d'un referèndum passa per la negociació amb l'Estat, i que aquest no serà un camí curt, cal prendre decisions molt transcendentals sobre el futur del país. Les eleccions del maig poden resultar, en aquest sentit, decisives.
Precisament, els darrers anys s'han posat de manifest diferències substancials sobre el model de país, que cal que la ciutadania resolgui en una direcció o en una altra. Per això demanem als partits polítics que posin negre sobre blanc què pensen sobre qüestions cabdals com ara el model aeroportuari, les infraestructures, l'energia, el turisme, la immigració, l'habitatge, els impostos i el model de finançament, entre altres moltes coses. Catalunya té obert un conflicte polític amb l'Estat i aspira a tenir més sobirania, o fins i tot tota, però això no ha de frenar el debat sobre la resta de qüestions.
Des d'aquí emplacem els partits a aportar idees i propostes, a presentar candidatures competents i a definir quina serà la seva actitud envers el govern de Pedro Sánchez, perquè aquesta també serà una clau molt important. Els ciutadans han de saber exactament què significarà la papereta de cadascú, quin model de país i quines aliances prioritza. Perquè una sola cosa està clara: malgrat que en campanya sentirem a dir que tothom vol governar en solitari, la realitat catalana és molt tossuda i obliga a pactar. I això no té per què ser dolent, sinó tot el contrari.
