Aragonès fixa el referèndum com a "línia vermella" per als pactes postelectorals

BarcelonaIndependentment de si Esquerra aconsegueix quedar en primera, segona o tercera posició després del 12-M, al partit se li plantejarà una disjuntiva clara per intentar teixir la governabilitat del país: prioritzar un pacte amb el PSC o amb Junts. Fins ara, els republicans han rebutjat desvelar quina és la seva prioritat i el que han fet és parlar de compatibilitat de projectes. Ho ha fet aquest divendres Pere Aragonès, quan ha fixat les "línies vermelles" que per al partit són irrenunciables de cara als pactes postelectorals: establir les bases per a un referèndum pactat, impulsar el finançament singular per a Catalunya i reforçar l'estat del benestar, que inclou també potenciar l'ús de la llengua catalana. ¿Hi encaixa, el PSC, en aquestes tres condicions? A priori no, perquè els socialistes rebutgen el referèndum i també la proposta de reforma de finançament que ha fet ERC. Ara bé, ¿això vol dir que els republicans ja veten d'entrada el PSC? No. De fet, Aragonès ha evitat fer-ho quan se li ha preguntat per aquesta qüestió: "Dependrà de les propostes".

"Són tres línies vermelles a partir de les quals aspirem a liderar i arrossegar a tothom i tenir àmplies majories", ha justificat el candidat d'ERC al 12-M. En les últimes setmanes, Aragonès havia admès que el projecte dels republicans i el dels socialistes eren "incompatibles", una manera de dir que no veia possibilitats de governar plegats. És cert, però, que Esquerra i el PSC han pactat els dos últims pressupostos de la Generalitat –els del 2024 no van veure la llum pel no dels comuns als comptes–. Aquest divendres Aragonès no ha estat tan explícit i s'ha limitat a demanar tenir més "força" per pressionar l'Estat –i, per tant, també els socialistes– per pactar un referèndum. De fet, els republicans asseguren que de la mateixa manera que el govern espanyol ha acceptat els indults, derogar el delicte de sedició i l'amnistia, l'independentisme també el pot forçar a negociar un referèndum.

Tant el referèndum com la reforma del finançament autonòmic per tal que Catalunya tingui la clau de la caixa són propostes que d'entrada comparteix Junts, però la relació amb el partit de Carles Puigdemont està molt tocada des de fa temps i, especialment, des que els juntaires van abandonar el Govern. En el primer dia de campanya i des del peu de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch a Barcelona, Aragonès s'ha refermat en la via negociadora amb l'Estat per negociar un referèndum i ha tornat a retreure a Junts que s'hi hagi afegit ara després de criticar-la.

L'acord de claredat

El president, en aquest sentit, ha recordat que el seu govern ja va iniciar el camí per posar les bases per negociar un referèndum amb el govern espanyol. L'executiu va encarregar a un grup d'experts elaborar un informe per a un acord de claredat que servís per fixar les bases d'una sortida política pactada amb l'Estat i l'Institut d'Estudis de l'Autogovern en va establir les vies jurídiques –va proposar l'article 92 de la Constitució com a camí prioritari a seguir.

Aragonès ha assegurat que vol donar continuïtat a l'acord de claredat si torna a presidir la Generalitat i s'ha compromès a "interpel·lar" la resta de formacions. Tot i que s'hi havia compromès, el president va decidir finalment no convocar la taula de partits aquesta legislatura per presentar-los l'informe perquè va considerar que els grups s'havien situat en una dinàmica partidista arran de la negociació dels pressupostos. Sigui com sigui, el president de la Generalitat considera que l'acord de claredat posa les bases perquè l'Estat s'avingui a negociar les condicions d'un referèndum, però ha recriminat als socialistes que no hagin posat cap proposta sobre la taula per resoldre el conflicte polític.