Artur Mas, el darrer líder transversal
BarcelonaEls líders transversals són aquells que aconsegueixen, en algun moment, superar les fronteres del seu espai polític i són capaços d’aconseguir adhesions de gent molt diversa. Es tracta de persones a les quals, malgrat les possibles diferències ideològiques, ningú els qüestiona l’autoritat. Mirant l’històric de resultats a la Generalitat he fixat el llindar dels 50 escons com a fita. I només tres candidats han obtingut aquesta xifra: Jordi Pujol (en cinc ocasions), Pasqual Maragall (1999) i Artur Mas (2010 i 2012). Per tant, es pot afirmar que Artur Mas és el darrer líder transversal (més quan va tenir 62 escons que quan va baixar a 50) que ha tingut Catalunya.
Des de llavors ningú s’hi ha acostat. El màxim són els 36 d’Inés Arrimadas del 2017, una xifra que ara sembla que Salvador Illa està en disposició de superar. Sembla difícil que Illa, però, arribi als 50 (i encara menys Puigdemont o Aragonès). Per tant, tot apunta que el pròxim president de la Generalitat no tindrà la característica de la transversalitat. Illa, com Arrimadas, pot ser l’aglutinador del vot anti-Procés (com Trias va aglutinar el vot anti-Colau), i Puigdemont del vot independentista més irredempt, però tots dos provoquen un rebuig elevat en la part contrària de l’electorat, és a dir, no li reconeixen l’autoritat.
La pregunta és si, a mitjà termini, serà possible que hi hagi un candidat capaç de transcendir la política de blocs i assolir la xifra dels 50 escons. Quines característiques hauria de tenir? Quina ideologia? O a Catalunya, igual que a Espanya, això ja és un impossible?
