Des de l'afortunada desaparició del terrorisme d'ETA, Euskadi va deixar de tenir el protagonisme mediàtic que havia tingut des de la Transició, però això no vol dir que el seu conflicte polític amb l'Estat hagi deixat d'existir. La lluita política per obtenir més i més autogovern ha estat encapçalada històricament pel PNB, tot i que els darrers anys el gir pragmàtic d'EH Bildu també ha fet que l'esquerra abertzale s'hagi sumat al carro del peix al cove. La societat basca té tan clar que la via negociadora és la bona, després del trauma que va suposar la violència política, i que per optimitzar aquesta negociació cal reforçar els partits propis que el PNB i Bildu sumen el 65% dels vots al Parlament basc i 54 escons de 75.
Dit això, el fet que el PNB sigui al govern (amb el PSE) li atorga una posició preponderant. El dia 16 els governs basc i espanyol van signar, en el marc de la Comissió Mixta de Transferències, el traspàs de cinc competències noves per a Euskadi: Salvament Marítim, la gestió del Centre de Verificació de Maquinària de Barakaldo, les prestacions familiars no contributives, la prestació per desocupació i l'assegurança escolar. També s'ha aprovat que Euskadi gestionarà la prestació d'atur a partir de l'1 de gener del 2027, de manera que les oficines del SEPE passaran a formar part de la xarxa basca Lanbide (a Catalunya hi ha la doble xarxa del SEPE i les OTG de la Generalitat per a les polítiques actives d'ocupació). És molt significatiu que totes aquestes competències hagin trigat 45 anys a ser transferides, malgrat constar en una llei orgànica com l'Estatut.
Cal subratllar que, a diferència de la resta de comunitats autònomes, Euskadi no ha aprovat un nou Estatut, tant per falta d'acord polític com perquè l'actual encara està lluny d'haver-se aplicat del tot. I és que algunes de les competències que inclou per a Euskadi, i que el PNB està negociant amb el PSOE perquè es traspassin, toquen el moll de l'os de l'Estat, especialment el pagament de les pensions, la cessió dels aeroports i la política d'immigració. Anem a pams.
La cessió de les pensions és tabú per a Espanya perquè per a ells suposa trencar la "caixa única de la Seguretat Social". Aquesta és potser la transferència que està més encallada, ja que el deep state ho considera una mena de casus belli. En segon lloc hi ha la qüestió dels aeroports, que Catalunya mira de molt a prop. Aquí l'oposició ve d'Aena, que argumenta que en tenir un 49% de propietat en mans privades no pot trossejar la companyia. El govern espanyol, però, espera trobar una solució abans de Setmana Santa. El traspàs de les competències en immigració significa bàsicament donar més competències i recursos en aquest àmbit a l'Ertzaintza, una mica el mateix que Junts vol per a Catalunya.
Es pot afirmar, doncs, que Euskadi està explorant ara mateix les costures de l'Estat, els seus límits, en un camí que des de Catalunya cal mirar amb atenció. Això sí, ho fa des de la posició privilegiada de qui compta amb un concert econòmic que li atorga prou recursos per cobrir les necessitats dels seus ciutadans.
