La fam és una ignominiosa arma de guerra
L'aplicació que està fent Israel de la llei del talió supera tots els temors que hi havia a l'inici de l'operació de revenja pels terrorífics atacs de Hamàs del 7 d'octubre. Llavors hi va haver 1.300 morts israelians. A hores d'ara els morts palestins comptabilitzats –que no inclouen els desapareguts i enterrats sota la runa dels habitatges destruïts– ja superen els 30.000. La sinistra proporció és, doncs, de 25 morts palestins per cada mort israelià. Allò d'"ull per ull i dent per dent" s'ha vist superat de manera desproporcionada. Aquests trenta mil morts no inclouen el més d'un centenar que van morir dijous quan els soldats israelians que han ocupat el nord de Gaza des de fa setmanes van voler dispersar la multitud que seguia el comboi d'ajuda humanitària. Famèlics i desesperats, la multitud seguia els camions. Sobre el que va passar hi ha diverses versions. Els supervivents que han parlat als mitjans locals expliquen que els palestins seguien els camions i van ser dispersats a trets pels soldats i els tancs israelians. Segons l'exèrcit israelià, hi va haver alguns trets, però la majoria dels morts ho van ser per la desbandada posterior i pels mateixos camions d'avituallament. Les imatges que s'han pogut veure semblen avalar la primera versió.
Sigui com sigui, el més greu és que els impediments que està posant Israel al pas de l'ajuda humanitària està provocant aquestes cues i aglomeracions comprensibles, ja que la multitud famèlica intenta com pot aconseguir el poc menjar que hi arriba. La invasió ha destruït el sistema agrari i comercial de la Franja i pràcticament tota la població depèn ja d'una ajuda externa que només entra amb comptagotes. La situació és tan greu que ni l'ONU ni les milícies pròpies escorten ja els camions d'ajuda al nord perquè no és segur a causa dels assalts de bandes de gent desesperada i a la pressió de l'exèrcit. Hi ha molt pocs punts d'entrada de l'ajuda, i a la frontera sud, a la part egípcia, s'hi aglomeren més de 1.000 camions que transporten unes 15.000 tones d'aliments. Alguns països han començat a envair l'ajuda amb avions, però la situació és tan caòtica que alguns paquets cauen al mar o el vent els ha portat a la part israeliana. Fins i tot els Estats Units, els grans aliats d'Israel, s'estan plantejant fer arribar ajuda des de l'aire. Mostra de fins a quin punt el govern israelià pot actuar amb total impunitat sense que ningú, malgrat les crítiques que han començat a proliferar cada cop més en els governs occidentals, tingui capacitat d'obligar-lo a una cosa tan elemental com deixar passar l'ajuda alimentària i sanitària a la població civil.
La crisi alimentària que hi ha a la Franja, i que ha fet que aquesta setmana s'hagin començat a comptabilitzar nens morts per inanició, és provocada i és perfectament evitable. És l'exèrcit israelià qui està bloquejant aquesta ajuda i està utilitzant la fam com una arma, en el que és considerat per a molts experts un crim de guerra. El món està assistint impotent a una tragèdia que cada cop s'assembla més al que coneixem com a genocidi. Matar de fam nens no hauria d'enorgullir ningú. L'ajuda humanitària no és negociable. Cal aturar, com més aviat millor, aquesta barbàrie.
