La gran notícia és que la vacunació agafa velocitat de creuer
Ha costat però finalment s'ha complert la promesa que al segon trimestre de l'any es multiplicaria l'arribada de vacunes en un proporció suficient per poder assolir l'objectiu de tenir immunitzat un 70% de la població a l'estiu. Aquest dijous, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut per anunciar l'arribada de 13 milions de vacunes de Pfizer al mes de juny, gairebé el doble de les que han arribat aquest mes de maig. Aquesta quantitat permetrà doblar el ritme de vacunació actual i començar ja a administrar-les als menors de 40 anys al mes de juliol.
Tot i les operacions d'imatge de Sánchez, que es reserva sempre els anuncis positius i esquiva donar explicacions sobre el que no ha funcionat, el mèrit d'aquest èxit és, d'una banda, de la Unió Europea, que és qui va negociar amb les farmacèutiques, i de l'altra de les comunitats autònomes, que són les encarregades d'organitzar el procés de vacunació. El govern espanyol es limita a distribuir les vacunes de forma equitativa en funció de la població, i aquí s'acaba el seu paper. En el cas de Catalunya, és el departament de Salut el que s'ha encarregat d'organitzar els dispositius de vacunació, que fins al moment estan funcionant de manera àgil i eficaç. Tant és així que les pors inicials s'estan esvaint i ara fins i tot hi ha un cert efecte eufòria per tal com avança la vacunació, que ja ha arribat a la franja dels 50 als 59 anys. En aquest punt cal felicitar tot el personal sanitari, en especial les infermeres i l'atenció primària, que estan portant el pes de l'operatiu.
Pràcticament amb un terç de la població vacunada, la mortalitat s'ha reduït de forma dràstica. A Catalunya, per exemple, s'ha passat de registrar 101 defuncions el 25 de gener a tenir-ne 14 el passat 9 de maig, un 85% menys. Això és el que permet ser optimistes i començar a pensar que la recuperació d'una certa normalitat, i sobretot de l'activitat econòmica, serà ara més ràpida del que es pensava fa uns mesos, quan els incompliments d'AstraZeneca i les informacions al voltant dels seus efectes secundaris van generar molts dubtes sobre si es podria complir el calendari. Precisament, resulta incomprensible que els milions de persones joves (mestres, sanitaris i personal essencial) que van rebre una primera dosi d'AstraZeneca encara no sàpiguen si han de rebre la segona. I això és directament imputable al ministeri de Sanitat de Carolina Darias.
Sigui com sigui, la Unió Europea ja comença a treure el cap i a acostar-se als països que han anat més de pressa, com el Regne Unit o els Estats Units, on ja han començat la vacunació dels nens. Però és inevitable pensar que si s'hagués anat una mica més ràpid s'hauria pogut salvar la temporada turística de l'estiu en unes condicions molt millors de les que es tindran. Tot i això, ara no és l'hora dels retrets sinó d'aprendre les lliçons i preparar-se per a la pròxima pandèmia, tant des del punt de vista sanitari com social i econòmic, ja que els efectes de la crisi actual trigaran temps a desaparèixer.
