Grip aviària, ¿cost o excusa per encarir els ous?
Les dades reflecteixen un intens increment del preu dels ous en els últims mesos. Una dotzena d'ous de mida mitjana, que acostumen a ser els més consumits, ha passat del voltant dels dos euros a més de tres a la botiga. El preu final que té aquest producte bàsic no es pot comparar amb l'encariment que va patir en el seu dia l'oli d'oliva. No obstant això, és una pujada que ha començat a inquietar els consumidors, tot i que el seu impacte a l'índex de preus de consum (IPC), per la ponderació que hi té, és molt poc significatiu comparat, per exemple, amb altres productes bàsics com el pa.
En tot cas, tothom ha recordat immediatament els efectes de la grip aviària i les mesures que el govern espanyol ha aplicat per evitar contagis de les aus, com ara el seu confinament. Una part de l'encariment hi té a veure, admeten al sector, però les dades demostren que una bona part correspon a la millora dels marges de qui ven els ous al client final. Al gener, el preu de la dotzena en origen –el preu al qual el pagès cobrava el producte– era d'1,74 euros, mentre que el preu de venda al consumidor final era de 2,40 euros. Aquesta diferència significa que el consumidor pagava un 38% més del que el pagès havia cobrat, segons el seguiment que en fa la COAG.
La qüestió és que, a l'octubre, el preu de la mateixa dotzena en origen era d'1,97 euros, mentre que el consumidor la pagava a la botiga a 3,15 euros. El marge que es queda l'intermediari o la distribució ha pujat 22 punts. Si al gener la diferència entre el preu en origen i el que paga el consumidor era de 66 cèntims, a l'octubre va passar a ser d'1,18 euros, un increment que no és gens menyspreable. El preu per al ramader ha pujat un 13% en aquest període, mentre que el que paga el consumidor ha pujat un 31%.
Tot i la preocupació per la grip aviària, les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren que l'encariment dels ous va començar al març, abans que esclatés la malaltia que afecta les aus. El ministre d'Agricultura, Luis Planas, va desvincular també fa pocs dies l'encariment dels ous de la grip aviària.
Caldria determinar si els costos, com ara els de transport, han pujat tant per justificar aquests augments. Farien bé el ministeri d'Agricultura o el de Consum de mirar-ho, com en el seu dia va passar amb els marges de les petrolieres amb les gasolines. En tot cas, ressorgeix el vell problema del diferencial entre el que percep el productor i el que guanya l'intermediari o el distribuïdor, una qüestió que la pagesia ja va treure al carrer fa uns mesos.
En qualsevol cas, tothom coincideix en dir que no hi ha risc de desabastiment. En total, el cens de gallines ponedores a tot Espanya supera els 50,7 milions, el 8,5% de les quals es troben en unes 4.000 granges catalanes, segons les dades del ministeri d'Agricultura. En conjunt es produeixen més ous dels que es consumeixen al mercat espanyol. De fet, el sector exporta entre el 15% i el 20% de la quantitat total que produeix.
