30/07/2022

L’aigua: un repte ambiental urgent

2 min
Un camp de blat de moro patint els efectes de la sequera

L'aigua és vida. I és, cada cop més, un bé escàs. Ho és en bona part del planeta Terra i també aquí. Tot i que Catalunya és un país prou muntanyós, no anem sobrats d'aigua dolça. Menys l'Ebre, tenim rius poc cabalosos. Per això tradicionalment hem tingut molts cultius de secà. Actualment tenim, a més, la població distribuïda de tal manera que el 92% està abastida per aigua de les conques internes (rius que van a parar directament al Mediterrani), conques que tenen una capacitat d'emmagatzematge cinc vegades inferior a la conca de l'Ebre.

El 2008 Catalunya va estar a punt de patir un episodi gravíssim de restriccions, que finalment es va evitar pels pèls, i a partir del qual es van fer projectes de millora, en especial la dessalinitzadora del Prat (i l'ampliació de la de la Tordera). Sense elles, avui, després de dos mesos gairebé de sequera, els pantans estarien molt per sota del 40% de capacitat que tenen ara, i que ja és preocupant. Aquell va ser un toc d'atenció, amb un final sobtat un punt còmic: un conseller de tradició comunista pregant a la Mare de Déu de Montserrat que plogués. I va ploure just a temps! Després es van fer els deures, evitant transvasaments poc desitjables. Ara, però, estem patint un altre moment delicat, potser no tan greu com llavors, però que no podem negligir. Perquè la realitat és que els problemes i les alertes s'acumulen.

A part de l'excessiva dependència de les conques internes, els principals colls d'ampolla són els següents: els efectes del canvi climàtic estan portant cada cop més períodes llargs de sequera i d'altes temperatures; els cultius amb rec (inclosos alguns que abans eren de secà, com la vinya i l'olivera) continuen expandint-se; molts terrenys de secà abandonats esdevenen bosc, amb massa forestal que reté molta aigua que no va a parar a rius i aqüífers; després d'uns anys de reducció del consum d'aigua per habitant, s'ha produït un repunt a l'alça, i, finalment, tot i que sigui quantitativament menys rellevant del que podria semblar, hi ha el fenomen turístic, que en especial a l'estiu suposa un escreix de demanda quan menys aigua disponible hi ha.

Davant aquesta acumulació de disfuncions, cal una política integral de l'aigua amb visió de futur, que passa també per diversos factors. La consciència ciutadana és imprescindible, i cal incentivar-la, però amb un consum responsable no n'hi haurà prou. La via de la regeneració i reutilització d'aigua és el futur, i aquí hi ha molta feina a fer: la mateixa aigua pot i ha de tenir més d'un ús. D'altra banda, actualment hi ha pèrdues excessives a les conduccions, un altre àmbit on s'han d'invertir recursos i tecnologia. Atès que volem evitar el despoblament rural i garantir productes de quilòmetre zero, haurem de continuar creixent en regadiu, però caldrà una clara millora dels sistemes de reg per fer-los més eficients, i aquest és un element clau, ja que el gruix del consum d'aigua es dona al camp. Evitar que creixi la massa forestal també ha de ser un objectiu. Es tracta, doncs, en conjunt, de garantir l'aigua a l'aixeta sense empobrir els rius ni assecar els aqüífers. És un dels grans reptes ambientals d'aquest segle per a Catalunya i el món.

stats