Tot i que el resultat de les eleccions aragoneses no es pot dir que sigui una sorpresa, el creixement constant de l'extrema dreta en tots els comicis del nou cicle polític hauria de ser un motiu de preocupació, tant per a la classe política com per a la resta de la societat. En el cas aragonès s'ha repetit l'esquema que ja es va veure a Extremadura, i és que unes eleccions avançades pel PP amb la intenció de reforçar-se resulta que acaben reforçant Vox.
Jorge Azcón es troba ara objectivament en una situació pitjor que abans de convocar els comicis, ja que haurà de negociar amb una extrema dreta reforçada que li exigirà un preu més alt que el del 2023 per votar-li la investidura. La jugada d'avançar les eleccions li ha sortit malament, perquè els ciutadans no només no li han donat el suport que va demanar per superar el bloqueig de Vox, sinó que l'han castigat amb dos escons menys. I ara haurà d'afrontar una negociació duríssima en què, com ja s'ha vist a Extremadura, els d'Abascal el collaran al màxim.
A l'Aragó, a més a més, Azcón es troba en una situació paradoxal, i és la d'obrir les portes a un partit antiimmigració just en un territori despoblat i amb atur baix que el que necessita és, precisament, immigració. ¿D'on sortiran els treballadors que suposadament es necessiten per construir tots els centres de dades que s'han anunciat els últims anys si no és de la immigració? ¿Qui està salvant el sector primari, que tant diu defensar Vox, sinó els nouvinguts, que estan disposats a fer les feines dures del camp que els locals rebutgen?
L'Aragó haurà de conviure a partir d'ara amb aquesta contradicció i amb la inestabilitat inherent a qualsevol pacte amb l'extrema dreta, tal com es va demostrar quan va decidir sortir dels governs autonòmics. Per això si Azcón aspira a tenir un govern centrat i moderat, a buscar consensos amplis, hauria de renunciar a pactar amb Vox i obrir-se a un altre tipus d'aliances. De fet, el PSOE faria bé d'oferir una abstenció a Azcón per evitar o bé el pacte o bé la repetició electoral.
La debacle de l'esquerra també envia un missatge molt contundent al govern espanyol i a Pedro Sánchez en particular. Malgrat les bones dades macroeconòmiques, el malestar social s'estén cada cop més i aquesta vegada l'està capitalitzant l'extrema dreta. No hi ha dubte que vivim una onada conservadora global i que això també s'ha reflectit a l'Aragó, que ara està més a la dreta que mai. Però les esquerres haurien de fer una reflexió sobre què estan fent malament perquè el seu votant no es vegi interpel·lat i es quedi a casa o fins i tot canviï de vot.
En resum, la miopia del PP, que no és capaç de calibrar els seus moviments i té una estratègia erràtica, i la crisi global de l'esquerra estan donant ales a l'extrema dreta a tot Espanya. I això és una molt mala notícia de cara al futur.
