L'escalada nuclear no és cap broma
Durant dècades, en plena Guerra Freda, el món va viure angoixat per l'amenaça latent d'una hecatombe bèl·lica nuclear. El record d'Hiroshima i Nagasaki era recent. La divisió en blocs irreconciliables, l'Occident capitalista contra la Rússia comunista i els seus satèl·lits, mantenia la comunitat internacional en una tensió permanent. El pacifisme va anar guanyant terreny (també l'ecologisme que combatia l'energia nuclear). La distensió i la desescalada en l'armament nuclear va arribar amb els acords entre els presidents estatunidenc Reagan i rus Gorbatxov: a partir de 1985 i amb el tractat START de 1991. Amb la caiguda i dissolució de l'URSS, es va produir un relaxament respecte a l'amenaça bèl·lica nuclear. Però tot i la destrucció d'arsenals, el perill ha seguit existint. Les armes hi són i tenen un potencial destructiu descomunal, infinitament superior als devastadors bolets nuclears que, al Japó, van posar definitivament el tràgic punt final a la Segona Guerra Mundial.
Els EUA i Rússia segueixen sent els països amb més armament nuclear, seguits a molta distància, i per aquest ordre, per la Xina, França, el Regne Unit, l'Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord. Tots ells van firmar el 2017 el Tractat de No Proliferació Nuclear, que va entrar en vigor el 2021. Però amb la guerra d'Ucraïna i el retorn al poder del president nord-americà Donald Trump, l'atmosfera està canviant. En tot just una setmana, Vladímir Putin ha tret pit d’haver provat amb èxit dos projectils amb capacitat nuclear: el míssil Burevéstnik i el torpede submarí Posidó. I Trump li ha respost ordenant al Pentàgon reprendre les proves amb armes nuclears "immediatament". La suposada bona sintonia exhibida pels dos presidents, amb la simbòlica catifa vermella que l'inquilí de la Casa Blanca va desplegar al seu homòleg rus a Alaska, en territori nord-americà, ha donat pas ara a un escenari de possible escalada atòmica. En només tres mesos i mig han anat d'un extrem a l'altre.
Amb el seu gest, els experts creuen que Putin pretén pressionar Trump perquè s’avingui a ampliar el tractat Nou START, que limita el nombre d’armes nuclears estratègiques als arsenals de cada país. Caduca el febrer de l’any que ve i, tot i que Rússia ha ofert als Estats Units prorrogar-lo un any més, Washington no hi ha donat resposta. Moscou està inquiet pel projecte d’escut antimíssils del president nord-americà.
De moment, no es pot parlar en cap cas d'un pas endavant perillós, però sens dubte tampoc de cap pas enrere. No ens ho podem prendre de broma. D'acord, tant Moscou com Washington s'estan plantejant la situació com un enfortiment de la seva seguretat. Però mai se sap. En tot cas, mentre el conflicte d'Ucraïna segueixi obert, no hi haurà entesa nuclear possible, entre altres coses perquè l'afebliment de l'exèrcit rus tradicional porta el Kremlin a fer valer la seva força atòmica. En el context, doncs, de guerra a Ucraïna i del comportament imprevisible de dos líders que s'han acostumat a prescindir de la diplomàcia convencional, el món és ara mateix més insegur i volàtil. Com més s'allargui la inestabilitat, més real es farà el fantasma d'una distòpica destrucció nuclear planetària.
