Trump ordena al Pentàgon reprendre "immediatament" les proves amb armes nuclears

WashingtonLa Casa Blanca sembla disposada a treure la pols al telèfon vermell. Dimecres al vespre, pocs minuts abans de reunir-se a Corea del Sud amb el president de la Xina, Xi Jinping, Donald Trump ha anunciat la nova directriu al Pentàgon perquè reprengui "immediatament" les proves amb armes nuclears. La decisió arriba després que el president rus, Vladímir Putin, dirigís la setmana passada maniobres de les forces nuclears i després que se suspengués la cimera de Budapest per posar fi a la guerra d'Ucraïna. El president estatunidenc ha anunciat a Truth Social la seva decisió com una manera de situar els Estats Units a nivell nuclear en "una igualtat de condicions" amb Rússia i la Xina.

"Els Estats Units tenen més armes nuclears que cap altre país", ha escrit a Truth Social el president, i ha afegit: "Rússia està en segon lloc i la Xina en un tercer lloc molt per darrere, però ens igualarà en cinc anys. Com que altres països estan testejant els seus programes, he ordenat al departament de Guerra [com ha rebatejat el departament de Defensa] que comenci a provar les nostres armes nuclears en igualtat de condicions. Aquest procés començarà immediatament".

L'anunci escapça dècades d'una política nuclear en què feia més de 30 anys que Washington havia parat els assajos nuclears. L'última prova va ser el 1992, abans que l'expresident George H.W. Bush implementés una moratòria sobre aquest tipus de tests al final de la Guerra Freda. La Casa Blanca encara no s'ha pronunciat sobre les paraules del president ni tampoc ha donat més detalls sobre quin tipus d'assajos nuclears es tractaria.

Tot i que Trump ha acusat Pequin i Moscou de conduir assajos nuclears, la realitat és que el primer no n'ha conduït cap des del 1996, i tampoc hi ha confirmació més enllà del 1990 que Rússia n'hagi fet. Sí que és cert que la Xina està ampliant el seu arsenal i que els últims dies el Kremlin ha dut a terme proves amb armes que tenen capacitats nuclears. Primer va anunciar que havien provat amb èxit el míssil de creuer de llarg abast Burevéstnik, que compta amb propulsió nuclear, i aquest mateix dimecres feia públic un assaig amb un submarí amb capacitat nuclear batejat com a Posidó.

El Kremlin ha subratllat que Rússia no ha fet cap assaig nuclear, sinó que simplement ha provat dos sistemes d'armament de nova generació amb propulsió atòmica. "Això no pot interpretar-se de cap manera com un assaig nuclear", ha dit el portaveu del govern rus, Dmitri Peskov, que ha assegurat que Moscou va informar la Casa Blanca sobre aquestes proves.

Durant la seva primera presidència, Trump ja va considerar reprendre els assajos nuclears amb una detonació de prova l'any 2020, segons va revelar el Washington Post. Tot, amb el fi de pressionar en les negociacions amb la Xina i Rússia. Ara ho fa també enmig de les fallides negociacions amb Putin per un alto el foc a Ucraïna.

La ubicació de les proves encara està per determinar. "Ho anunciarem", va dir Trump als periodistes durant la trobada amb Xi. Els darrers assajos nuclears que el Pentàgon va conduir a finals de la Guerra Freda van ser a Nevada i eren sota terra, en unes condicions que garanteixen una major seguretat que les proves a l'aire lliure. Probablement, si el govern estatunidenc acaba reprenent les proves sigui en aquestes instal·lacions subterrànies.

Ara bé, que sigui més segur no vol dir que no pugui haver-hi riscos. En el passat, durant aquests últims assajos nuclears subterranis va haver-hi casos de fugues radioactives, a més que les explosions en el subsol també van provocar tremolors en edificis tan llunyans com els ubicats a Las Vegas, amb la possibilitat de causar danys estructurals.