L’Espanya que es resisteix al canvi i s’aferra al passat

La casualitat va fer coincidir ahir en el temps dues notícies que dibuixen els perfils d’aquesta Espanya que es resisteix a avançar, a repensar-se a ella mateixa, i continua aferrada al passat més negre i obscur. D’una banda, la sentència del TC que declara inconstitucional la llei de consultes i la convocatòria del 9-N que va firmar el president Mas el 27 de setembre passat. I, de l’altra, la publicació al BOE del temari de l’assignatura de religió que ha elaborat la Conferència Episcopal per al departament que encapçala José Ignacio Wert i que, entre altres perles, reintrodueix el rés a les escoles. Dues evidències que els valors de l’Espanya eterna, aquella que tan bé reflectia el No-Do, continuen presents tant en l’entramat jurídico-polític de l’Estat com en el partit que ostenta el poder. Sigui com sigui, en ple segle XXI, convertir l’assignatura optativa de religió en una perfecta còpia de la catequesi adoctrinadora és la millor manera de foragitar els alumnes cap a les matèries alternatives. L’adoctrinament religiós, del tipus que sigui, no pot tenir cabuda en l’escola pública d’un estat laic com l’espanyol.

Ara bé, les dues coses no estan al mateix nivell. Així com la Lomce de Wert serà previsiblement revocada per la nova majoria parlamentària que sorgirà de les pròximes eleccions estatals, no és gens clar (a l’espera que Podem concreti més la seva posició) que el nou Congrés deixi votar els catalans. L’esquerra espanyola està disposada a plantar cara a la dreta en qüestions com el paper de la religió o l’estat del benestar, però encara no està preparada per qüestionar el dogma de la unitat de l’Estat i de la sobirania única. Voler mantenir els catalans dins de l’Estat en contra de la seva voluntat i fins i tot prohibir que s’expressin no és només antidemocràtic, sinó que és insostenible. Pensar que es pot declarar inconstitucional un principi ideològic com el del dret a decidir o el sentiment nacional dels pobles és viure en el passat, aquell món on la democràcia es reduïa a votar cada quatre anys i les decisions importants es prenien en grans despatxos. El món ha canviat. I a Espanya molts encara no se n’han adonat. I alguns, a més, volen fer-lo recular.