Lliçons de la situació de la llengua al País Valencià
La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, era clara aquest diumenge en una entrevista a l'ARA: si no es fa res per revertir-ho, el valencià entrarà en una situació d'emergència en el termini de cinc o set anys. I aportava dades per reforçar aquest diagnòstic. La principal és que si als anys 80 es parlava valencià en un 55% de les llars, ara aquest percentatge és de només el 23%. A grans trets, el que ha passat és que el valencià ha perdut la seva situació de predomini a les zones catalanoparlants i ara es troba minoritzat fins i tot allà on s'ha parlat sempre.
Aquest panorama no pot sonar estrany tampoc des de Catalunya, on només un 36% de la població parla català de forma habitual en el seu dia a dia, i on darrerament han sonat totes les alarmes per la pèrdua d'ús social, sobretot entre els joves. Per això no és estrany que en altres zones del domini lingüístic, amb governs clarament hostils a la llengua com és el cas del País Valencià o les Balears, la situació sigui molt pitjor.
En tot cas, i malgrat que es tracti d'una tragèdia anunciada, no ens podem permetre quedar-nos de braços plegats, perquè la salut del català es juga també, i potser sobretot, allà on l'amenaça és més imminent. Què es pot fer? En el cas del País Valencià, la Generalitat de Catalunya ja va anunciar que ajudaria les entitats perseguides i les publicacions censurades pel govern Mazón-Barrera. Però aquesta ha de ser només una línia de treball. A l'agost el PSOE i ERC van pactar, en el context de la votació de la mesa del Congrés, una llei de llengües per a tot l'Estat. Aquest ha de ser el marc que ha de servir per marcar uns mínims i que es respectin drets tan bàsics com poder ser atès en la llengua que vulguis en la teva relació amb l'administració. Aquesta llei s'hauria d'accelerar perquè no quedi sepultada per altres projectes políticament més importants com l'amnistia.
Però, com dèiem, aquesta precarietat lingüística no és privativa del País Valencià. El reportatge de Mònica Bernabé sobre el barri de la Florida demostra que hi ha nuclis de població dins de Catalunya que se senten molt allunyats de la llengua i la cultura pròpies perquè se senten exclosos i marginats. No és només un tema de llengua, però també. Si no s'aconsegueix sumar els nouvinguts a la comunitat catalanoparlant, la llengua i, també, la cohesió social se'n ressentiran.
En aquest context, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest diumenge un pla per reforçar les matemàtiques i la comprensió lectora a l'escola arran dels mals resultats de l'últim informe PISA. Sense obviar que el president espanyol és especialista en generar titulars que després s'han de concretar, el que és cert és que alguna cosa s'ha de fer per millorar el rendiment escolar. Cada territori, però, té una realitat diferent: uns tenen immigració i altres no, uns tenen llengua pròpia diferent del castellà i altres no, etc. Qualsevol pla que es faci ha de tenir en compte la realitat complexa i plurilingüística de l'estat espanyol.
