Madrid 4-M: una batalla que acabarà afectant Catalunya

És una evidència que les eleccions a la Comunitat de Madrid del 4 de maig no són uns comicis autonòmics més, sinó que tindran un fort impacte en la política espanyola i, de retruc, també en la catalana. A grans trets les eleccions madrilenyes poden significar des de l’escorament definitiu del PP cap a la dreta extrema (amb un govern amb Vox) fins al principi del final de Ciutadans i la seva líder, Inés Arrimadas, passant per, si salta la sorpresa, l’arribada de l’esquerra al poder 27 anys després. Sigui quin sigui el resultat, doncs, hi haurà conseqüències directes sobre el mapa polític espanyol.

El resultat més previsible, però, és una gran victòria d’Isabel Díaz Ayuso, que s’empassaria tot Cs, i un govern de coalició PP-Vox. Només si l’extrema dreta no arriba al llindar del 5% dels vots perillaria l’hegemonia conservadora, però aquest és un escenari poc probable. El populisme ayusista de bars oberts i poques restriccions en comparació amb la resta de l’Estat ha aconseguit amagar les desastroses dades de contagis i morts a la Comunitat. Això, sumat a una personalitat desacomplexada i agressiva i a les promeses de rebaixes fiscals, ha convertit Ayuso en l’heroïna de la dreta.

Una victòria del PP i Vox posaria fi al gir moderat de Pablo Casado i l’obligaria a abandonar qualsevol possibilitat de pacte amb Sánchez. Això, però, no té per què ser forçosament negatiu per a l’independentisme, ja que sense possibilitats d’arribar a pactes d’estat amb el PP, Sánchez ja només podria mirar cap als seus socis d’investidura. Tot i això, el clima polític es polaritzaria més i el soroll mediàtic contra el govern PSOE-UP es multiplicaria.

Però una victòria de l’esquerra suposaria un terratrèmol encara més gran, ja que privaria el PP d’un feu històric que és ara mateix el principal contrapoder de Sánchez. Amb Ayuso i el PP més radical fora de joc, Sánchez ho tindria més fàcil per prendre decisions arriscades amb Catalunya, com ara els indults als presos o la reforma del Codi Penal. I també podria iniciar amb més comoditat el camí de la taula de diàleg.

Sigui com sigui, resulta alarmant que no hi hagi un debat a fons a Madrid sobre el que pot significar que Vox entri en un govern autonòmic. És cert que el discurs d’Ayuso no es diferencia gaire del de Rocío Monasterio, però al PP encara existeixen sectors moderats que poden fer de contrapès. Amb Vox al govern, però, el clima polític a Madrid serà irrespirable, i la imatge d’Espanya en general, i del PP en particular, a la Unió Europea quedarà tacada. Perquè serà un govern classista, ultranacionalista, reaccionari i xenòfob com els de Polònia o Hongria que Brussel·les ha denunciat sovint.