Max Schrems, el noi que es va rebel·lar contra Facebook
Sense dret a la intimitat el món seria com el que va descriure George Orwell a l’obra ‘1984’
L’ARA dedica el Tema del Dia d’avui a la història de Max Schrems, un jove austríac que s’ha atrevit a portar Facebook davant de la justícia per vulneració de la normativa europea sobre protecció de dades. Aquest estudiant de dret va decidir un dia aprofundir en la política de privacitat de la companyia fundada per Mark Zuckerberg i els va demanar tota la informació que tenien sobre ell. La resposta va ser un CD amb més d’un miler de documents en PDF que contenien tot el seu historial de Facebook, els amics, els “m’agrada”, els xats, les fotos... Fins i tot la informació que havia decidit esborrar. Convençut que aquesta acumulació de dades contravenia la normativa europea, més restrictiva que la nord-americana, va optar per posar una denúncia a la justícia irlandesa, el país on Facebook té la seva seu per a tot el món excepte els EUA i el Canadà. Avui se celebrarà la primera vista d’aquest procés, que el Tribunal Suprem irlandès va traslladar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per aclarir si pot iniciar una causa contra Facebook.
La protecció de dades i el dret a la intimitat és un dels grans debats del nostre temps. Schrems es va adonar que tota aquella informació recollida per Facebook podia ser molt perillosa si queia en mans equivocades, i que els ciutadans tenen dret a protegir-se. El debat no és gens senzill perquè en una societat exhibicionista com la nostra la gent bolca tot tipus d’informació a la xarxa sense ser conscient dels riscos que corre. Però precisament el cas Snowden ha demostrat que aquestes grans empreses se saltaven totes les normatives i passaven dades als serveis d’intel·ligència.
L’exemple de Max Schrems hauria de servir per conscienciar la ciutadania del valor que tenen les nostres dades personals i de la importància de protegir-les; i també, quan calgui, per aprendre a plantar cara i rebel·lar-se. L’alternativa és un món on no existeix la intimitat, on les nostres dades podran ser comprades per les empreses i no hi haurà dret a l’oblit, és a dir, dret a rectificar i esborrar la nostra empremta a internet. Un món molt semblant al que ja va descriure George Orwell a 1984 fa 66 anys.
