Les piscines i la demagògia amb la sequera
BarcelonaFinalment, el Govern ha fet marxa enrere i permetrà que aquest estiu es puguin omplir totes les piscines municipals i també les d'ús comunitari, per raons de salut pública, ja que serveixen de refugi per a les calorades. En els pròxims dies es coneixerà la lletra petita de la modificació del decret de sequera, que respon al prec que havien fet els municipis, especialment afectats per aquesta mesura. No poder omplir les piscines, encara que fos les que no tenen aigua la resta de l'any, hauria tingut efectes negatius no només sobre la salut de les persones sinó per a l'economia del territori. Per a moltes poblacions de l'interior, la piscina municipal és el lloc de trobada a l'estiu i el que justifica que la gent hi vagi a passar les vacances.
És possible, doncs, que la mesura resultés massa dràstica i poc efectiva finalment, ja que resulta molt difícil controlar totes les piscines que hi ha al país i tampoc hi ha tanta aigua, però segurament ha tingut la virtut de posar al centre del debat la necessitat que tothom, particulars i també institucions, sigui conscient de la situació tan difícil que estem vivint. A canvi d'obrir les piscines municipals, però, el Govern hauria de vigilar les d'ús particular unifamiliar, ja que l'aigua és ara mateix un recurs massa escàs.
El context polític actual, a les portes d'unes eleccions municipals en què molts alcaldes es juguen la reelecció, no era propici a un tipus de decisió tan impopular com aquesta, però tampoc es justifica la demagògia d'acusar el Govern de voler descarregar tota la responsabilitat en els municipis a través de sancions. En primer lloc, perquè les sancions sempre han de ser l'últim recurs, i, en segon lloc, perquè sense la participació activa dels municipis resulta impossible lluitar contra la sequera.
En tot cas, més val que els partits polítics es vagin mentalitzant que en algun moment caldrà aparcar els interessos electorals, seure en una taula i pactar mesures que poden ser difícils de pair però que caldrà ser valents per afrontar. La responsabilitat del Govern ha de ser liderar aquest procés de negociació i buscar el màxim consens, parlant amb tots els sectors afectats i posant els recursos per minimitzar l'impacte. El reg agrícola i la indústria s'emporten la majoria de l'aigua i són els dos camps on s'ha d'actuar per aconseguir resultats tangibles, per exemple, resolent d'una vegada les fuites que hi ha a la xarxa de distribució. També cal posar l'accent en el turisme, una altra gran font de malbaratament, ja que, afortunadament, la ciutadania de Catalunya està molt conscienciada i és de les que menys consum per càpita tenen d'Europa.
Mentrestant, aquest estiu, quan ens refresquem a la piscina municipal, tots plegats haurem de ser conscients que l'emergència climàtica és una realitat. I que igual que els anys 2007-2008 es van prendre decisions que avui agraïm, com la construcció de dessaladores, els governants actuals també haurien de ser capaços d'avançar-se als escenaris de futur que dibuixen els experts en clima.
