La reconstrucció post-DANA va a un ritme massa lent
L'ARA ha volgut radiografiar l'estat actual de les poblacions valencianes afectades per la DANA del 29 d'octubre passat ara que s'acosta un moment tan emblemàtic com la celebració de les Falles. I el resultat és un conjunt de testimonis que dibuixen una realitat molt dura i amb les ferides, materials i humanes, encara obertes, però també amb una fèrria voluntat de tirar endavant i superar la tragèdia. Quatre mesos i mig després, els carrers ja no tenen fang, és cert, però la majoria dels baixos encara estan tancats o, en el millor dels casos, en obres. Hi ha una lluita constant per recuperar la normalitat i sortir del pou al qual centenars de milers de persones es van veure abocades per una barreja d'incompetència de les autoritats i un desastre natural de proporcions desconegudes.
Algunes històries, com la del restaurant que tot just ara pot reobrir o la floristeria que ha reprès l'activitat just per Falles, demostren que s'està avançant. Però també és cert que tot va molt lent, massa. I la conclusió és que sense l'onada de solidaritat que es va desfermar amb les zones afectades, i que va des dels voluntaris que van ajudar a treure el fang fins a operacions filantròpiques a gran escala protagonitzades per magnats com Juan Roig o Amancio Ortega, hauria estat impossible superar aquesta primera fase. Amb les ajudes de les administracions i amb les indemnitzacions del consorci d'assegurances senzillament no n'hi hauria hagut prou. Impossible. En molts casos, aquesta solidaritat ciutadana ha suposat la meitat dels ingressos de molts negocis o particulars, cosa que demostra que el sector públic no està ni de bon tros preparat per fer front a emergències d'aquesta magnitud. I això és molt perillós perquè alimenta el populisme i l'antipolítica.
En el cas de la DANA, a la desesperació i al dolor per les pèrdues humanes s'hi suma la constatació que l'actuació de les autoritats valencianes durant aquells dies va ser completament incompetent, tal com està quedant demostrat en els escrits de la jutgessa de Catarroja que porta el cas. I aquesta indignació va en augment veient el comportament del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que, lluny de dimitir, està immers en una cursa per intentar esquivar qualsevol responsabilitat penal, encara que sigui al preu de perdre tota la credibilitat i dignitat que se suposa que va amb el càrrec. En aquest sentit, la pròxima declaració de l'exconsellera de Justícia Salomé Pradas, sobre la qual Mazón vol descarregar tota la responsabilitat, serà clau per al futur del polític valencià.
Sigui com sigui, la continuïtat de Mazón s'ha convertit en un problema de primera magnitud per a Alberto Núñez Feijóo, que fa l'efecte que no sap com resoldre la crisi. L'editorial en portada del diari Abc exigint la dimissió de Mazón demostra que en els cercles de poder madrilenys ja se'l dona per amortitzat políticament, però ell s'hi resisteix. Mentrestant, cada dia que passa sense dimitir no només enfonsa una mica més el PP valencià, sinó també l'espanyol i la credibilitat de la política.
