29/04/2022

La recuperació econòmica s'alenteix

2 min
La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, al Congrés.

Comencen a haver-hi veus que parlen ja del fantasma de la recessió per la combinació dels efectes de la guerra, especialment en els preus de l'energia i els aliments que estan portant la inflació a nivells que feia dècades que no es veien, i la nova paràlisi del subministrament per l'embús dels ports xinesos degut a les fortes quarantenes per frenar el covid. De moment, però, la recessió és només un temor i totes les previsions auguren creixements importants de l'economia catalana i espanyola de cara a aquest any i el que ve. Però és un creixement molt menor del previst. La frenada econòmica és important i la Generalitat ha rebaixat les previsions de creixement de l'economia catalana per al 2022 fins al 4,9% –un punt i mig per sota de l'última previsió, a l'octubre, que situava l'augment del PIB en el 6,4%– i del 2,9% per al 2023. És una previsió que suposa un creixement del PIB català una mica per sobre de l'espanyol segons la previsió que ha fet pública la Moncloa , que el situa en un 4,3%, 2,7 punts percentuals menys del que estava previst inicialment.

No són bones notícies, però tampoc estem encara en zona catastròfica. La frenada del creixement era esperable tenint en compte les circumstàncies mundials i afectarà totes les economies amb més o menys intensitat. La sort és que ja s'havien establert mesures fortes d'inversió pública per sortir de la crisi de la pandèmia i per fer front a la crisi climàtica i, per tant, aquest cop el context polític és el d'una política d'estímuls i d'ajuda pública en lloc d'un escanyament de la despesa pública com va passar en l'anterior crisi del 2008. Hi ha el perill, això sí, que les inversions que s'havien de fer per transformar el model econòmic de cara a assegurar la transició energètica es destinin ara a altres necessitats. Caldrà estar alerta, però sens dubte les inversions dels Next Generation haurien de servir per complir els objectius previstos i alhora permetre atenuar els efectes d'aquesta nova crisi provocada per la guerra, perquè obligarà a accelerar les inversions en energies renovables, fomentarà l'autosuficiència energètica i també pot ser un estímul per buscar noves formes de consum i de producció d'aliments menys dependents de l'exterior.

Tot i que és arriscat assegurar que no hi haurà rebrots importants, la situació actual de la pandèmia –amb contagis però pocs ingressos hospitalaris i una situació de seminormalitat que ha permès recuperar la mobilitat i les activitats d'oci– també ha impulsat el turisme i, per tant, un sector importantíssim de l'economia catalana i espanyola que pot ajudar a parar el cop. Si es mira en relació amb el que ha passat aquests últims anys de pandèmia, la situació que descriuen els indicadors és molt millor, lògicament, però aquesta nova situació comportarà que no es pugui arribar als nivells del 2019 fins com a mínim el 2023, tot i que inicialment estava previst arribar-hi aquest mateix any. Caldrà estar atents al que passi ara perquè les previsions podrien tornar a canviar, i segurament a la baixa, si la situació es complica encara més en l'escenari internacional. Són temps incerts i caldrà avaluar bé tots els riscos perquè no hi hagi nous ensurts a finals d'any.