Una reforma laboral amb bronca política
L'aprovació aquest dijous del reial decret de reforma laboral al Congrés de Diputats, al marge del contingut de la norma, deixa un profund mal regust de boca per com es va produir. Per dos motius, un de formal i un de fons. I tots dos estan íntimament relacionats. L'accidentada votació no va produir-se perquè sí, sinó que va respondre a l'ajustada majoria que havia negociat el govern de Pedro Sánchez. El fet que a última hora els dos diputats de la Unió del Poble Navarrès (UPN) trenquessin la disciplina de vot i no obeïssin el pacte de la direcció del seu partit amb el govern és indicatiu de la feblesa de la posició de l'executiu, que ja no havia aconseguit sumar a la iniciativa als seus principals socis externs de legislatura, és a dir, el PNB, ERC i Bildu, que van votar tots també contra el text. Només una equivocació telemàtica d'un diputat del PP va permetre que la decisiva normativa tirés endavant enmig dels dubtes. I aquest és el problema de fons que evidencia l'accidentada sessió d'aquest dijous a la cambra baixa: en una qüestió tan rellevant com la reforma laboral, l'executiu se'n surt per un error aliè, no per mèrits polítics propis. L'alegria dels membres del govern un cop la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, enmig de l'esbroncada dels diputats populars, va proclamar l'aprovació de la reforma laboral va resultar més aviat ridícula. Perquè, en realitat, sense el factor sort, es tractava d'una derrota política. Haurien d'estar preocupats. Han perdut la confiança del bloc d'investidura i han aprovat una norma central per al país amb una legitimitat sota sospita. El PP vol presentar batalla legal contra un resultat que consideren irregular perquè addueixen que l'error no ha sigut humà, sinó informàtic. Caldrà veure quin recorregut té.
En tot cas, de moment la reforma laboral està aprovada. L'habilitat de la vicepresidenta segona i ministra de Treball de Podem, Yolanda Díaz, a l'hora de posar d'acord sindicats i patronals, no és poca. I no era gens fàcil. Se n'ha sortit menys quan s'ha tractat d'aconseguir la majoria parlamentària, una negociació per a la qual no ha comptat amb un suport gaire entusiasta del PSOE. Han jugat amb foc i gairebé es cremen.
La normativa en si té com a aspectes positius desmuntar els elements més durs que havia impulsat la reforma anterior del PP, tot i que no la deroga íntegrament, com demanaven algunes formacions. Tampoc no inclou la prevalença dels convenis autonòmics per sobre dels estatals, tal com insistia el PNB. Els convenis que sí que tornaran a prevaldre seran els col·lectius per davant dels de les empreses, els quals es prorrogaran fins que es puguin substituir per un de nou. S'endureix la penalització dels contractes temporals i els fixos discontinus, però la temporalitat no queda tan acotada com demanaven els sindicats. Els ERTO passen a incorporar-se a la legislació ordinària, es reforça la Inspecció de Treball i s'augmenten les sancions a les empreses en cas de contractes fraudulents. Tot plegat suposa un canvi notable que arriba amb consens dels agents socials.
