La remuntada econòmica
Les dades de l'atur tornen a ser un bon senyal de recuperació econòmica. Per primer cop en 14 anys, durant un mes d'octubre la desocupació ha baixat a Catalunya, on l'atur ha reculat per vuitè mes consecutiu. Normalment l'efecte de la fi de la temporada turística estival fa que l'octubre sigui, en termes d'ocupació, un mal mes. Aquest cop s'ha trencat aquesta tendència. És cert que encara tenim més de 42.000 persones en ERTO que no es comptabilitzen com a desocupades -fet que obliga a matisar l'optimisme-, i que serà en els pròxims mesos quan veurem si efectivament aquests ERTO acaben bé o malament. Però tot i això la tendència és positiva, fins al punt que la radiografia laboral global catalana ja és ara mateix millor que la que hi havia abans de la pandèmia. L'afiliació a la Seguretat Social, és a dir, la creació de llocs de treball, també s'ha enfilat aquest mes, amb 21.171 nous llocs de treball, el segon creixement més intens en un octubre des que el 2004 va començar la sèrie històrica.
Un altre element que cal tenir en compte és que la recuperació econòmica s'està produint malgrat el desabastiment global, generat pel descontrol logístic dels contenidors i el trànsit de mercaderies i per l'augment del preu dels combustibles, cosa que està frenant alguns sectors productius per manca de matèries primeres o components (el de l'automoció és un dels afectats). I a això cal afegir-hi, encara, el lent retorn del turisme a causa d'un covid que es resisteix a donar-se per vençut. El prudent manteniment de les restriccions contra la pandèmia, vigents fins fa quatre dies, ha suposat una dificultat afegida per al turisme. La qüestió, però, és que tot i el desabastiment, i malgrat aquesta estratègia de desconfinament escalonat, l'economia catalana se n'està sortint prou bé en el terreny de la creació d'ocupació, un dels seus talons d'Aquil·les.
A l’altre plat de la balança hi ha una inflació disparada, en bona part pel preu de l’energia. Es tracta, també, d’un factor que està incidint negativament en molts sectors i que, a més, pot fer volar els estalvis de les famílies i, per tant, acabar desincentivant el consum. En tot cas, des del Banc Central Europeu, la seva presidenta, Christine Lagarde, creu que la inflació és conjuntural, i no la veu preocupant; de fet, el seu programa d’estímuls per la pandèmia s’acaba al març. I ahir mateix, als EUA, la Reserva Federal va anunciar que començarà a retirar estímuls, amb la idea que s’acabin del tot a l’estiu. Caldrà veure quina repercussió té aquest canvi decisiu de la política monetària de la Fed tant als mateixos EUA com a Europa.
En tot cas, per saber cap on es decanta la balança de la recuperació caldrà veure, a curt termini, amb quin dinamisme arriba la campanya de Nadal, i caldrà esperar a veure com evolucionen al llarg del 2022 tant la pandèmia com el desabastiment. A escala estatal, també resultarà crucial assolir un bon pacte sobre la reforma laboral, amb el màxim de consens i que doni confiança als diferents agents econòmics. I en el terreny del sector públic, serà bàsic aprovar eventualment els pressupostos tant de l'Estat com de la Generalitat, ja que suposarien elements d'estabilitat i d'activació d'inversions. I el mateix es pot dir d'una bona gestió i un bon repartiment dels fons europeus Next Generation. Per tant, bones notícies, però atents als preus i al potencial desabastiment.
