Primer repte català per al ministre Jordi Hereu
La lentitud i ineficiència burocràtica és un dels llasts que arrossega l'administració de l'Estat, un llast que s'ha notat molt a l'hora de repartir els nombrosos fons europeus Next Generation, en especial pel que fa a l'ajut a les indústries. Com pot ser que encara estiguem així? Com pot ser que ni tan sols siguem capaços d'aprofitar les oportunitats òbvies? El cas és que la injecció europea de suport a sectors econòmics estratègics per sortir de la pandèmia ha estat un repte de gestió que a Espanya no s'ha saldat precisament amb bona nota. És una denúncia que fa temps que fan els empresaris i que ha abanderat el govern de la Generalitat, que ara fa un nou intent d'activar una solució política i administrativa. L'objectiu és evident: no deixar perdre ni un euro. Perquè la realitat és que, si els fons assignats per països no troben destinatari justificat, s'acaben perdent, és a dir, no es mouen de Brussel·les. I resulta obvi que la situació del nostre sector productiu, després de superar la pandèmia i amb el repte de la transformació verda i tecnològica davant, no està per deixar escapar ni el més mínim suport.
Atenció: estem parlant de milers de milions. En lloc d'una mena de fatalisme, com si no fos possible aspirar a disposar del 100% dels ajuts assignats, hi hauria d'haver competència per rebre'ls. Catalunya, com a potència industrial dins de l'Estat, té un interès cabdal a posar la màxima atenció en la recepció d'aquests fons. Quina és, doncs, la proposta? El departament d'Economia i Hisenda ha plantejat crear un PERTE territorial per fer arribar a les empreses industrials catalanes 1.820 milions procedents de les convocatòries que han quedat desertes i del nou tram d'aquests fons que arribarà a l'Estat, conegut com a addenda del Pla de Recuperació. En concret, es tracta de posar el 65% dels recursos que fins ara no han trobat destinatari a disposició de les comunitats autònomes, és a dir, 8.100 milions d'euros. D'aquests, d'acord amb el pes industrial català dins l'Estat, que és del 22,5%, a Catalunya li correspondrien els esmentats 1.820 milions.
Segur que la voluntat d'activar al màxim tots els ressorts per activar els Next Generation és compartida per tothom. Però això no vol dir que la proposta del govern de la Generalitat arribi a bon port. L'Estat ha estat gelós amb la gestió directa d'aquests fons europeus. Amb el resultat que, en el cas dels destinats a la indústria a través de diverses convocatòries del Mecanisme de Resolució i Resiliència (MRR), un 72% han quedat deserts. Un desastre: 2.539 milions d'euros sense assignar d'un total de 3.504. Un percentatge, per cert, molt superior al que s'ha perdut en el global dels fons, que puja al 31%. Per què s'estan deixant perdre tants diners? Doncs perquè des de Madrid no es coneixen les especificitats territorials industrials, de manera que les convocatòries s'han dissenyat malament. Canviar aquesta dinàmica és el que persegueix l'administració catalana. Caldrà, però, que des de Madrid hi hagi confiança, col·laboració i generositat política. És molt demanar? Un repte per al nou ministre Jordi Hereu.
