05/07/2022

Setge a la burocràcia: ara sí?

2 min
Imatge d'arxiu d'un jutjat de Tarragona, ple de documents i carpetes acumulades

És un problema endèmic de l'administració, especialment feixuga en el sud llatí. Encara que les generacions actuals no en tinguin la referència concreta, ha continuat ressonant fins avui en l'imaginari popular el "vuelva usted mañana" decimonònic de Mariano José de Larra. Seria injust dir que no hi ha hagut una millora des d'aleshores: l'administració és avui molt més eficaç que en els orígens del fallit estat liberal espanyol. Però si fa un segle i mig llarg hi havia centralisme i precarietat, avui hi ha sobretot complexitat reguladora i descoordinació entre administracions, a més d'una desconfiança excessiva en el ciutadà disfressada d'igualitarisme i garantisme. El resultat és una burocràcia que frena i entorpeix la iniciativa privada en tots els camps, amb especial incidència en el món de l'empresa i els autònoms. Espanya ocupa el lloc 30 en el rànquing del Banc Mundial sobre la facilitat per fer negocis, molt per darrere del pes que té la seva economia en el món. Catalunya és la comunitat autònoma que més normatives noves va crear l'any passat: 50. Els emprenedors ho tenen complicat: a més d'idees, els cal paciència per navegar en els turbulents mars de les exigències i la lentitud administrativa. Ni claredat, ni simplicitat, ni celeritat, ni seguretat jurídica, com fa temps que demanen els agents econòmics (i en un altre terreny, també les entitats socials i culturals). La famosa finestreta única fa anys que no passa de ser un eslògan.

Davant de tot això, el Govern ha aprovat aquest dimarts el reglament de la llei 18/2020 de facilitació de l’activitat econòmica, o llei antiburocràcia, un reglament amb el qual aspira a donar un cop de timó a aquest fre endèmic que no ha fet sinó entorpir la creació de llocs de treball i d'oportunitats de negoci, tant per als empresaris i autònoms locals com per als inversors estrangers, per als quals la burocràcia és un incentiu negatiu. Entre els punts principals hi ha el fet que no sempre s'haurà de demanar permís previ per a moltes activitats, sinó que només caldrà comunicar-les i després, a posteriori, l'administració en farà els controls. Una altra filosofia de fons és l'only once –que no s'hagin d'aportar les mateixes dades diverses vegades– gràcies a la implementació de l'identificador únic digital. Alguns projectes especials –industrials o productius i amb capacitat tractora per al país– podran beneficiar-se, a més, d'una agilització de tràmits sense precedents. Sembla que, aquest cop sí, hi haurà de debò finestreta única, a la qual s'ha adherit finalment l'Ajuntament de Barcelona. I els projectes dels sectors del medi ambient i la salut, en què està en joc la seguretat de les persones, seran objecte d'un tractament diferenciat.

Segons dades del Govern, el nou marc normatiu beneficiarà 564.000 empreses i 362.000 autònoms del país, és a dir, prop d'un milió d'agents econòmics. Tant de bo aquesta vegada el canvi sigui real i efectiu. Aviat hauríem de començar a notar que és útil i que té una traducció concreta en el dinamisme econòmic.