Han passat 30 anys del que va ser jutjat com el primer genocidi a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Srebrenica és el símbol tràgic de la guerra de Bòsnia. Hi van ser assassinats més de 8.000 homes i nens musulmans. És difícil d'oblidar la vergonya d'Europa i el món democràtic occidental per haver permès aquella barbàrie. És el mateix que d'aquí uns anys sentirem sobre el que ara està passant a Gaza. Com va poder cometre's el brutal genocidi de Srebrenica? Com pot estar passant el genocidi de Gaza? Com pot ser que no n'aprenguem? La memòria del mal és feble, aviat girem full col·lectivament. Oblidem i recaiem. El record del que no hem viscut de primera mà s'esvaeix massa ràpid de les consciències. És com si cada cop tornés a començar la història, i amb ella els endèmics odis col·lectius.
El món d'avui es torna a rearmar, la guerra (explícita o comercial) regna de nou en les relacions internacionals. La diplomàcia multilateral, malgrat totes les seves hipocresies, febleses i equilibris, sempre és millor que la llei del més fort que està imposant el president estatunidenc, Donald Trump. La seva imprevisible dialèctica del xoc està donant ales als que només saben actuar també des de la força bruta, com Putin a Ucraïna i Netanyahu a Gaza. Un Netanyahu que ha tingut el cinisme de proposar Trump per al premi Nobel de la pau. Davant seu –en especial, davant la barbàrie de Gaza–, Europa, bandejada i afeblida, de nou està fallant, incapaç, dividida i impotent. Les imatges i les històries de terror de Gaza ens perseguiran durant anys com ho han fet les de Srebrenica en aquestes tres dècades. En el futur, serà difícil d'assumir la vergonya.
La necessària rememoració de la massacre de Srebrenica impressiona. L'exèrcit serbobosnià, seguint instruccions del president de la República Srpska, Radovan Karadžić, i sota el comandament directe del general Ratko Mladić, va cometre una matança freda i inhumana, fruit de l'odi ètnic i religiós. Davant la passivitat dels cascos blaus holandesos, van ocupar als afores de la ciutat la base de l'ONU on s'havia refugiat la població bosniana musulmana encerclada. En teoria havia estat declarada "zona segura", però va acabar convertint-se en una ratera mortal: els soldats serbis se'n van apoderar sense miraments, van separar les dones i les nenes, a les quals van treure en autobusos, i tot seguit van afusellar els homes, majors i menors d'edat. Van haver de passar molts anys perquè primer el president Karadžić (2012) i després el general Mladić (2017) fossin jutjats i condemnats, a 40 anys i a cadena perpètua, respectivament, pel Tribunal Penal Internacional de la Haia.
Tres dècades després, el dolor persisteix entre els familiars de les víctimes. 7.000 cossos han estat identificats. N'hi ha 1.000 encara en fosses comunes que no se sap qui són. Moltes famílies encara esperen poder enterrar els seus desapareguts. Aquest divendres, com cada 11 de juliol, s'ha reviscut la tragèdia de Srebrenica mentre a Gaza continua morint cada dia població civil en una situació inhumana.
