Tecnològiques contra el periodisme
La informació lliure, rigorosa i contrastada, basada en els fets i les dades, i en l'anàlisi i l'opinió plural i honesta, està en perill, assetjada per una combinació poc visible als ulls del gran públic: la que formen les grans plataformes digitals amb el populisme polític més tòxic. Són dos mons que es retroalimenten i que estan posant contra les cordes el periodisme professional com a garantia de pluralitat i de qualitat democràtica.
En som prou conscients? A vegades sembla que ni el públic, ni els governants, ni fins i tot els mateixos periodistes, estiguem entenent de debò la cruïlla mediàtica en què ens trobem. Davant la desconfiança que s'ha generat, la solució de molts ciutadans de renunciar a informar-se és tan letal com la de deixar-se portar pel fast food tòxic informatiu que envaeix els nostres mòbils via xarxes socials i Google.
L'home més ric del món, propietari de la xarxa social X i figura clau perquè Donald Trump tornés a la Casa Blanca, atia dia sí i dia també la desconfiança cap als mitjans de comunicació en nom d'una suposada llibertat d'expressió. En realitat la xarxa d'Elon Musk, com la resta, no es dedica a promoure informacions contrastades i avalades per professionals, sinó que viu de polaritzar els debats com a fórmula ràpida per augmentar les seves audiències, amb el resultat de tancar els ciutadans en bombolles de desinformació, amb fake news de calat divers –de falsedats acientífiques a invencions nues i crues– que no fan sinó alimentar prejudicis i obsessions.
Els algoritmes del gegant Google treballen també amb objectius clarament comercials i quantitatius, sacrificant i perjudicant l'essència verificadora del periodisme. Cada cop guanya més terreny la infoxicació i en perd la informació veraç. Molts mitjans, dependents del tràfic de Google, han caigut en pràctiques d'ètica periodística dubtosa: tècniques de pescaclics en què el criteri editorial i professional queda literalment arraconat.
És molt important que el públic entengui aquesta perillosa deriva de l'entorn comunicatiu. Allò que a molts usuaris els arriba a través del mòbil –sobretot, en el cas català i espanyol, dels telèfons Android, via Google Discover– no és informació fiable, treballada, curada; és fruit d'una batalla descarnada per captar l'atenció. I anem a pitjor. Fins ara Google enviava el públic cap als enllaços dels mitjans dels quals xucla els continguts, però ara, gràcies a les eines de la IA, ja comença a oferir resums propis automatitzats.
Els mitjans que s'havien acostumat a aquesta crossa d'audiència ara tenen un problema. Els que, com l'ARA, sense renunciar-hi, hem apostat sobretot per crear una comunitat pròpia i, per tant, una audiència que ens arriba directament perquè confia en el nostre mitjà i busca a la nostra web continguts a fons i exclusius, tenim millors cartes de futur. Però això no treu la complexitat d'uns temps marcats per l'esmentada i descarada aliança entre les grans empreses digitals i la classe política populista: un gravíssim desafiament al periodisme lliure i independent i a la viabilitat mateixa dels règims democràtics.
