Les universitats i TikTok

Les xarxes socials han penetrat a gran velocitat en les nostres vides. No cal esquinçar-se les vestidures: la tecnologia, quan és útil, es fa imperativa. No cal sorprendre's perquè, a cavall entre l'entusiasme i el pragmatisme, també s'hi hagin apuntat institucions i empreses. De Twitter i Facebook s'ha passat a TikTok, la plataforma més juvenil. Si vols incidir en els adolescents i joves (i hem de tenir en compte que les franges d'edat tradicionals s'han allargat cap endavant), la xarxa més de moda és TikTok. Va fer el salt durant la pandèmia i avui s'hi concentra la realitat dels preuniversitaris. Per això els centres d'ensenyament superior s'hi han llançat a la cacera d'aquest col·lectiu. I ho han fet, esclar, seguint les pautes i la lògica de TikTok: amb continguts i un to que aparentment tenen poc a veure amb la realitat acadèmica.

El fet d'anar a pescar estudiants en aquest fòrum és defensable i fins i tot lògic: és on hi ha la clientela. La qüestió potser discutible és els tipus de missatges que s'hi aboquen. Quina imatge es dona de la universitat a TikTok? ¿Fins on es pot convertir la suposada exigència d'estudi en una experiència hedonista? No ens posarem transcendents, però a la universitat s'hi hauria d'anar bàsicament a adquirir coneixements, a estudiar. I així s'hauria de publicitar. Naturalment, hi ha moltes maneres d'estudiar, i la tendència actual és la de potenciar el raonament i el treball en grup per sobre de la memòria, però això no es pot confondre –tampoc a escala comunicativa– amb una festa o una broma: trucs per aprovar exàmens, tàpers per dinar sobre la gespa, somriures edulcorats... Si la captació de públic només fa èmfasi en l'embolcall, s'està creant un gran engany i, probablement, una fenomenal confusió que al capdavall tindrà conseqüències en la vida acadèmica. De fet, ja fa temps que les està tenint.

Des de McLuhan sabem que el mitjà és el missatge i que, per tant, fins a un cert punt és inevitable que la visió dels centres d'ensenyament superior que es dona a través de TikTok quedi condicionada per l'essència mateixa d'aquesta xarxa social. Quina és aquesta essència? Doncs vídeos curts en loop, filtres especials, música de fons i efectes visuals. A més, com la resta de xarxes, està regida per algoritmes programats per crear addicció i recurrència en els usuaris. A partir d'aquí, toca pensar bé com se'n treu partit. Si la universitat aspira a ser un espai de llibertat, exigència i pensament crític, toca aproximar-se a aquesta eina d'una manera no acomodatícia i banalitzadora. Fins i tot a la contra. Per què no es pot fer servir TikTok per enviar missatges disruptius, fent valdre valors avui dia gairebé contraculturals com l'esforç, la concentració, l'ambició intel·lectual, la curiositat universal i la inquietud per canviar el món amb coneixement de causa?