Els ventres de lloguer o la mercantilització de la maternitat
Poques vegades un tema de portada de les revistes del cor es converteix en un assumpte d'alt voltatge polític. Ha passat amb el reportatge de la revista ¡Hola! en què s'explica com Ana Obregón, una de les celebrities espanyoles més conegudes, surt d'un hospital de Miami en cadira de rodes, una nena en braços i un braçalet on posa "Mama". La nena l'ha tingut a través de gestació subrogada o, el que és més exacte, d'un ventre de lloguer. Aquí hi ha hagut dos elements de polèmica. Una, l'edat d'Obregón, 68 anys, edat en què seria més aviat una àvia. I l'altra, el mètode pel qual ha tingut aquesta criatura que a partir d'ara a efectes legals serà filla seva. El tema de l'edat és interessant, ja que, per exemple, per poder adoptar la diferència màxima dels progenitors amb la criatura és de 45 anys, però no ha estat aquesta qüestió la que ha desfermat el debat polític.
El que ha fet que dues ministres i el líder de l'oposició entressin en el debat ha estat el tema dels ventres de lloguer. Aquesta és una pràctica que a Espanya està prohibida i perseguida per llei, ja que es considera una violència contra les dones, tot i que hi ha un buit legal quan la gestació subrogada s'ha fet en altres països, perquè a la tornada a Espanya sí que es facilita la legalització de la criatura. Es calcula que hi ha un miler de criatures a l'any que estan en aquesta situació a l'estat espanyol. Entre els països on és una pràctica habitual hi ha els Estats Units, on el procediment està molt regulat. Abans del part la gestant renuncia als drets maternals i una sentència judicial certifica la filiació de la criatura. Hi ha altres llocs, com ara Ucraïna abans de la guerra, on el pare, si és biològic, inscriu el fill com a seu i la mare ha d'adoptar-lo després de la renúncia de la gestant. El cost de tot aquest procés oscil·la entre els 50.000 i els 200.000 euros en funció dels països.
Un cop ha saltat la notícia, tant des del PSOE com d'Unides Podem, han sortit, a través de dues ministres, a recordar la il·legalitat del procediment i les raons per les quals la mercantilització de la maternitat i la utilització del cos d'una dona per gestar el fill d'un altre a canvi de diners es considera violència. El Partit Popular, en canvi, ha volgut agafar protagonisme i s'ha sumat a les tesis que fa anys que defensa Ciutadans reclamant la legalització de la gestació subrogada sempre que, diuen, no hi hagi cap pagament, directe o indirecte, pel mig.
Però aquests casos, els casos en què una dona accepti ser mare del fill d'un altre sense cap mena de compensació i només per l'altruisme d'ajudar algú a tenir fills, són tan minoritaris que difícilment justificarien fer una nova legislació. Són casos aïllats que, a més de ser igualment discutibles, no justifiquen l'autorització d'una pràctica que només serviria d'aixopluc legal per amagar la resta, en què l'intercanvi econòmic és al centre. El debat fa temps que dura, però és interessant recordar ara el que va dir en el seu dia l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona quan s'hi va posicionar en contra perquè considera, entre altres elements, que el desig de ser pare o mare no es converteix automàticament en un dret.
