La visita de Zelenski a Europa
BarcelonaLa visita del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a Europa, amb parada a Londres, París i Brussel·les, té com a objectiu principal reclamar més ajuda militar per frenar l'agressió russa, i específicament demanar avions de combat. Els analistes ja fa temps que adverteixen que després de demanar tancs, el pas lògic seria que Kíiv reclamés ajuda aèria, ja que això garantiria el seu control del cel i, per tant, minimitzaria la capacitat dels russos de castigar la població civil ucraïnesa. Per als aliats occidentals de Zelenski aquest pas suposa un salt qualitatiu molt important, ja que representa involucrar-se del tot en una guerra en què a l'altra banda hi ha un personatge tan fosc i imprevisible com Vladímir Putin, que ja fa temps que amenaça amb iniciar un conflicte obert contra l'OTAN o fins i tot fer servir l'armament nuclear.
Cal dir que Zelenski actua d'una manera completament comprensible. Cada dia moren centenars de soldats ucraïnesos al front i la població civil pateix les conseqüències de la guerra, i com més llarg sigui el conflicte més difícils seran tant la reconstrucció com la tornada a la normalitat. Per tant, la lògica del líder ucraïnès és molt simple: si voleu que guanyi aquesta guerra doneu-me les armes adequades, i això inclou tancs i avions. Sobretot quan Moscou sembla que planeja una gran ofensiva coincidint amb el primer aniversari de la invasió. Des del punt de vista europeu, l'allargament de la guerra seria la pitjor notícia, ja que la major part del cost econòmic del conflicte, fora dels directament implicats, l'està assumint el continent. El dilema que es planteja és el següent: ¿cal augmentar l'ajut militar a Ucraïna amb l'esperança que això acceleri una derrota de Putin o, al contrari, és millor no fer-ho per no provocar una escalada i un desbordament del conflicte cap a fronteres europees?
Cal admetre que no hi ha una resposta fàcil a aquesta qüestió. En un principi, Europa va confiar que només ajudant Ucraïna a resistir i amb unes fortes sancions econòmiques a Rússia n'hi hauria prou per fer augmentar l'oposició interna a Putin, però la realitat és que un any després no hi ha signes que l'autoritat del lideratge rus estigui en qüestió. També caldria auditar l'impacte de les sancions per veure si realment s'estan complint en tots els seus termes, i si abans d'embarcar-se en una nova fase de suport bèl·lic no es podrien aprovar noves sancions més efectives. Entre altres coses perquè com més participació occidental hi hagi en el conflicte, més s'alimenta el discurs victimista de Putin i el del nacionalisme rus en general.
Ara bé, en qualsevol càlcul de pros i contres ha de quedar clar que els pitjors escenaris per a Europa sempre seran, per aquest ordre, una victòria de Putin i una cronificació del conflicte. Per tant, les decisions han d'anar encaminades a buscar la manera de forçar la derrota de Putin per la via més ràpida i efectiva, sigui amb tancs, avions o sancions econòmiques.
