Miquel Iceta: “Tinc per costum no dir mai el nom dels altres candidats ni dels altres partits”

BadalonaAlfred Hitchcock deia que quan en una seqüència cinematogràfica volia transmetre que tot anava bé feia sortir el protagonista fumant-se un cigar havà. Iceta seria el cigar havà dels socialistes. La seva especialitat és transformar la necessitat en virtut, encara que la necessitat es digui Duran i Lleida. La seva aparença de control de la situació és absoluta, fins al punt que no desaprofita ni les preguntes de cortesia per col·locar el missatge: “Com estàs?” “Molt bé, perquè el PSC no puja en unes autonòmiques des del 99”, diu amb to d’un a zero. En realitat no es troba gaire bé. “Porto una galipàndria tremenda” i quan es disposa a sortir a l’escenari, una persona del seu equip el renya maternalment: “Miquel, treu-te l’abric. No pretendràs fer un míting amb abric”. I tot seguit el pentina (literalment) amb tres cops de pinta precisos, clac, clac, clac, dos sobre els temporals i un sobre el parietal. El candidat ja està a punt per sortir a una escena que compartirà amb Núria Parlon i Ángel Gabilondo, exministre de Zapatero i germà d’Iñaki Gabilondo.

“Doncs com et deia, el 2015 estàvem en el «ser o no ser». Perquè, el catalanista que no és independentista, què fa?” “Home -replico-, el catalanista no dona suport al 155 com vosaltres”. Iceta no vol discutir i canvia el focus: “Jo m’hauria estimat més que fos Puigdemont qui hagués convocat les eleccions, com volia fer”. Ens interromp el regidor de l’acte per repassar l’escaleta. Gabilondo adverteix que no s’allargarà gaire estona perquè ha d’agafar un tren per tornar a Madrid, i Iceta li contesta: “Lo que tu hables, yo el doble ”. I tothom riu la broma del primer secretari.

Les fitxes del candidat

Iceta porta una carpeta d’aquestes del puny i la rosa sota el braç, on guarda un bon joc de fitxes de cartró blanques de mida quartilla, escrites en retolador negre i lletres majúscules. “Valen per a tots els dies. Aquí hi és tot. Depèn del dia i del tema, en trec una o una altra. Ho escric al cotxe o a la furgoneta...” Iceta diu que té per costum no dir mai “el nom dels altres candidats ni dels altres partits”. Està llegint l’últim llibre que han publicat de Josep Pla: “No hi estic entrant, és estrany. Vaig llegir el de Jordi Amat i he recuperat Ferrater Mora i Vicens Vives, però l’altre dia deia als meus si no hauríem de renovar una mica la maleta catalana...” I el Pedro, què diu? “S’ha anat animant. Home, ell ho té difícil, perquè a les Espanyes la suma PP i Ciutadans dona, i amb Podem la relació va empitjorant”.

250 persones (allò que en diríem “míting de petit format”), la majoria de més de 60 anys, algunes de les quals arribades en un autocar, omplen un auditori que al PSC li ha costat 560 euros de lloguer per a tot el dia (en realitat costa 1.400 euros, però els partits, les ONG i les associacions tenen un 40% de descompte). Parlon agrada amb la seva dinàmica desperta, Gabilondo enamora amb el seu sermó de polític antipolític capaç de dir “cal estimar els altres”: “El patiment dels altres ens ha d’importar, sobretot si som socialistes”. Li deixa a Iceta un auditori que somriu beatíficament. El candidat pentina el míting amb tres cops de pinta: “Jo vull ser president, jo no vull la furgoneta para tirarla por el barranco, sinó para el reparto ” i “arreglem això abans de Nadal, que si no, els sopars familiars seran un embolic”. Al final, s’agiten banderes catalanes i del partit.

Deixo per a la conclusió l’anècdota personal de l’acte: un tècnic de so que em veu baixar per les escales al costat d’Iceta em ve a posar el micròfon “perquè vostè ha de parlar també, oi?” Me’n moro de ganes només de pensar-ho. I al cap de cinc minuts, entenc la confusió. Se m’acosta un senyor del públic i em saluda molt content: “Oi que tu ets l’Espadaler?”

ELS DETALLS

Data

11-12-2017

Ubicació

BADALONA CENTRE INTERNACIONAL DE NEGOCIS

Aforament

250 PERSONES

La frase

“TOT NO ESTÀ PER FER I TOT NO ÉS POSSIBLE”