Cadaqués i 'La luz del fin del mundo': l’estiu que es va allargar fins a Nadal

Els pirates van tornar al cap de Creus l’any 1970 en una pel·lícula basada en una novel·la de Jules Verne.

4 min
La luz del fin del mundo

CadaquésLes onades topen amb força a l’illot de S’Encalladora i l’envolten d’escuma blanca. Bufa de valent, avui, la tramuntana. Ofereix ratxes endimoniades. Em pregunto com és que en aquest indret de l’extrem més oriental del cap de Creus, inhòspit, desolat, sec, amb escassa cobertura vegetal, va resistir-hi una pila d’anys un far que només va fer de far per a una pel·lícula: La luz del fin del mundo, basada en la novel·la homònima de Jules Verne. Uns pirates assalten un far situat en una illa rocosa i maten a tots els que s’hi troben excepte un, que aconsegueix fugir; el pla dels pirates –tan dolents que fan dolenta la pel·lícula– consisteix a apagar el llum del far i esperar que algun vaixell s’estavelli contra la costa per aconseguir el botí, cosa que aconsegueixen. 

Després del rodatge, el far, d’uns 30 metres d’alçada, hexagonal, s'havia d'enderrocar, però no ho va fer ningú. Així, doncs, durant molts anys va conviure amb el de veritat, aixecat sobre els fonaments d’una antiga torre de defensa, en funcionament des del 1853. S’explica que temps enrere els queviures hi arribaven per mar, ja que resultava més fàcil que no pas pel sinuós i pedregós camí que ve de Cadaqués. Quan es va decidir tirar-lo a terra no tothom hi estava d’acord. El cadaquesenc Pere Vehí lamenta: “Vaig intentar convèncer l’alcalde que no s’enderroqués, aprofitant el centenari de la mort de Jules Verne; no feia cap nosa. Però no ho vaig aconseguir”.

Som a la punta del cap de Creus, on hi havia “es faro de sa pel·lícula”. Els dos illots que tenim a la vista, S’Encalladora i Sa Rata –té forma de rata; en realitat es diu Massa d’Or– s’identifiquen clarament al film. Crec que aquests dos illots són els únics elements que permeten certificar que La luz del fin del mundo es va rodar aquí.

En Pere m’explica que va fer d’extra, “d’ofegat”. Al mig del mar? “No, no. Estirat a la sorra de la platja, una platja artificial que van fer aquí, al pla de la Tudela. Feia molt de fred. Era a la tardor –diu–. Em donaven 500 pessetes diàries. I amb els calés em vaig comprar una Mobilette”.

“Però si ja hi ha un far, justament aquí, per què no el van aprofitar?”, pregunto a en Joan Manel Tajadura, que també m’acompanya. “Havia de ser més espectacular. I suposo que no volien molestar el faroner”. Ell tenia poc més de 20 anys quan van fer la pel·lícula, l’any 1970. “Jo volia ser arqueòleg però a casa no hi havia calés”, em diu en Tajadura, que es dedica a fer maquetes de vaixells i a investigar sobre la història de Cadaqués. Té un gran arxiu, peces de naufragis, bèsties del mar dissecades... Quan hi ha temporal, va per les platges a veure què hi ha dut el mar. “Si el que trobi és viu, ho llenci de nou al mar; si no, ho agafi i ho dissequi”.

El rodatge va dur al cap de Creus els actors nord-americans Kirk Douglas, Yul Brynner –que ja havia participat en una altra pel·lícula basada en una obra de Jules Verne– i Samantha Eggar, i l’espanyol Fernando Rey. “Samantha Eggar va quedar-se força més temps –em diu en Pere–. Va fer un amic aquí... No te’l diré, ara està feliçment casat”. 

S’explica que Brynner va aterrar amb un avió privat a l’aeroport de Girona. I que els periodistes van sorprendre’s en veure que el primer que sortia eren tot de gats, gossos i ocells que l’acompanyaven. Alguns també recorden que a les estones de lleure solia travessar la badia de Cadaqués nedant, i també que Dalí el va rebre a la casa de Portlligat, quan encara no era museu, avui de visita imprescindible.

Cartell de la pel·lícula "La luz del fin del mundo"

El rodatge es va fer amb un gran desplegament de mitjans. Van portar un vaixell d’Holanda, construït a principis del segle XX, i el van transformar en una goleta pirata. “Una nit, fondejat a la badia de Cadaqués, el vaixell va començar a cremar i molts hi vam acudir amb ampolles de sifó i galledes dels bars”, explica en Pere Vehí. 

La filmació va trasbalsar durant unes setmanes la tranquil·la vida de Cadaqués. El mateix Tajadura, que tenia una botiga de comestibles, va fer l’agost... fins a Nadal. Molts locals obrien un parell de mesos a l’estiu i prou. A la tardor i a l’hivern ja no hi quedava ningú. Però aquell any un bon grapat de gent de l’equip de la pel·lícula va quedar-s’hi a treballar, i Cadaqués va tenir molta vitalitat fins al desembre. La gent gran del poble recorda com si fos ahir aquell estiu que va durar fins a Nadal.

“No em vull prendre l’arròs covat”

Un diumenge de primavera uns forasters van demanar a Pere Clavaguera, paleta de Cadaqués, que els acompanyés fins al cap de Creus. “Ho sento, cada diumenge la meva dona fa arròs i no me'l vull prendre covat”, els va dir. “Això no ha de ser cap problema”. A Clavaguera li van encarregar no només la construcció del far sinó també una caseta contigua, una reproducció de la cúpula del far, des d’on s’havien de rodar els primers plans, i la cova dels pirates. En acabar la visita, tots van menjar un bon arròs, pagat per aquells forasters.

stats