Manual d'amor. Guia per triar l'escola bressol

La formació del personal; un tracte càlid; el projecte pedagògic; un espai net, segur i amb pati; la comunicació amb els pares; la proximitat, i un preu ajustat són les principals peticions dels pares quan busquen llar d'infants. Deixar el fill per primer cop a l'escola bressol, especialment si és un nadó de pocs mesos, és una vivència que a molts pares els costa superar. Inicialment, hi ha patiment per com ho viurà el petit, si s'hi adaptarà, si s'enyorarà, si plorarà, si menjarà bé, si sabrà dormir sol i, sobretot, si han encertat en la tria. Són molts factors a tenir en compte a l'hora d'escollir la llar d'infants dels 4 mesos als 3 anys, i per això és aconsellable deixar-se guiar per un manual d'amor i de sentit comú. Aquesta guia reivindica que el personal tingui una bona formació i titulació, i un tracte càlid i amorós cap a l'infant; que hi hagi un projecte pedagògic sòlid i comunicació amb els pares; un espai net, diàfan, ventilat, amb pati i amb mesures de seguretat; proximitat amb la casa familiar, i, si pot ser, un preu ajustat.

Moment transcendent

El sistema públic -a Catalunya, en mans de la Generalitat i dels ajuntaments- funciona amb preinscripció, assignació de plaça i posterior matriculació en funció de paràmetres com la renda, la proximitat, discapacitat o si hi ha família nombrosa, entre d'altres. Els preus són més ajustats -uns 300 euros amb menjador inclòs- que els dels centres privats, però l'oferta és limitada per a una demanda tan alta. Les llars d'infants privades es mouen entre una forquilla de 390 a 450 euros al mes -també amb dinar inclòs-, però sovint tenen uns horaris de tarda més amplis que les llars públiques.

La doctora Esther Martínez, especialista en pediatria, apunta: "L'inici de la llar d'infants és un gran pas en la vida del nen o del nadó i un punt d'inflexió en el seu desenvolupament i maduració. En la majoria de les ocasions és un moment traumàtic per al fill i també per als seus pares i, per tant, és fonamental fer una elecció responsable del centre on se'l portarà". Martínez considera molt important que l'escola "inspiri confiança als pares perquè hi confiïn els fills amb la màxima tranquil·litat". Abans de fer la tria, aconsella, "cal visitar les escoles bressols pròximes, parlar amb l'equip directiu, conèixer les instal·lacions i els educadors, els horaris, el mètode educatiu i les activitats que ofereix". Recorda que és important saber que a l'Estat hi ha una normativa específica en temes de seguretat i higiene que cal complir. "S'ha de preguntar pel nombre d'infants que atén cada professional i si hi ha reforços a l'hora de menjar o de la migdiada". La doctora veu convenient que hi hagi sales àmplies, en què els nens puguin moure's i jugar amb llibertat i que, si pot ser, hi hagi un pati exterior com a espai complementari de jocs. Considera que la relació del centre amb la família "ha de ser fluida i s'ha d'informar diàriament de tot el que ha passat: com ha menjat la criatura, quin estat d'ànim tenia, si hi ha hagut algun problema... Hi ha d'haver una relació transparent amb els pares, que han de poder entrar a les instal·lacions a deixar-lo i recollir-lo", subratlla.

Cuina pròpia

La pediatra valora que l'escola bressol tingui cuina pròpia. "És molt positiu, ja que els aliments poden ser cuinats al moment i adaptar-los en funció de les necessitats dels nens". A l'hora dels àpats recomana treballar uns hàbits d'higiene i ordre, sempre tenint en compte les capacitats i les edats dels infants.

L'auditora en riscos infantils i vicepresidenta de l'Asociación Nacional de Seguridad Infantil a Espanya, María Ángeles Miranda, ha elaborat una llista de 10 accions preventives que ha de complir una escola segura per acollir nens del primer cicle d'educació infantil (de 0 a 3 anys). Considera un aspecte fonamental la zona de seguretat. Es tracta de l'espai comprès entre el terra i els 1,20 m d'altura de tota la instal·lació i els accessos -incloent-hi la zona de pas i la d'ús habitual-. Segons Miranda, en aquest espai "no hi pot haver elements perillosos accessibles als nens o que puguin causar-los dany físic o psíquic". L'auditora també en destaca els accessos, que han de ser segurs i estar protegits d'estranys, les instal·lacions -terres lleugerament tous, parets, portes, finestres i endolls protegits- i que els equipaments siguin específics per al desenvolupament motriu i psicològic de l'infant. Miranda destaca que el personal del centre infantil "ha de rebre formació en prevenció de riscos". "Normalment -afegeix- es dóna més importància als primers auxilis, en què també s'han de formar, que no pas a la integració de manera natural de la cultura preventiva".

El primer dia

L'adaptació a l'escola bressol és un dels moments més delicats a l'inici de l'aventura. El més convenient és una entrada progressiva, de poques hores (2 o 3) els primers dies, i anar-ho augmentant fins a completar la jornada en unes dues setmanes. Però cada centre educatiu té el seu estil propi i cada nadó respondrà d'una manera, en funció de l'edat i de si s'ha separat molt o poc dels pares. Qui s'ho va prendre la mar de bé és Nil Segura Vidal, un nadó de set mesos, fill de l'Albert i la Norma. "Des del primer dia riu i se'l veu feliç tant quan el deixem com quan l'anem a recollir. Ho porta molt bé", explica el pare. Tots dos han pogut estar per ell fins al febrer, perquè els horaris laborals de Segura són força flexibles, però ara fa poc que a la mare li ha sorgit una nova feina. "El nen va néixer al juliol i ja no vam ser a temps de preinscriure'l a la pública l'any passat i hem hagut d'optar per la privada perquè ens corria pressa. En vam visitar quatre, i al final hem apostat per la que ens fa sentir més a gust i ens dóna més confiança", raona Segura. "Ens hi han deixat entrar i veure com treballen sense problemes, tracten el nen amb molt afecte, hi ha un pati gran, les sales són assolellades i ventilades. També ens ha agradat per les activitats de psicomotricitat", explica, tan content o més que el Nil.

Més continguts de