Flexibilitat o precarietat?

L’economia col·laborativa no només ha suposat una transformació en la manera de consumir, sinó també en la de produir o, més ben dit, proveir un producte o servei. Internet en si mateix ja havia comportat una transformació en el mercat del treball que havia impulsat la figura del freelance fins a convertir-lo, d’alguna manera, en una mena d’autònom digital. Però l’economia col·laborativa ha radicalitzat encara més el paper del particular que ofereix el seu servei a una plataforma a canvi d’una comissió i a un preu normalment molt per sota del de mercat tradicional.

Alguns ho han anomenat la uberificació de la societat, en referència als conductors de la plataforma nord-americana Uber, que posa en contacte usuaris amb xòfers particulars a través de la seva geolocalització.

Els problemes d’Uber amb els conductors són diversos. D’una banda, el seu servei UberPop permetia que qualsevol persona, sense necessitat de tenir cap llicència de conductor o d’autònom, cobrés per estar a la plataforma i oferir viatges. Aquesta aplicació ja s’ha prohibit a la majoria de països, tant a Europa com als Estats Units, ja que es considera que promou l’economia submergida en no basar-se en la idea de compartir despeses, com sí que es basa, per exemple, BlaBlaCar, que posa en contacte particulars que han de fer el mateix trajecte. De fet, aquest va ser el posicionament de la Generalitat a mitjans d’aquest any, quan la comissió d’economia col·laborativa del Parlament de Catalunya va emetre unes conclusions en què s’afirmava que els conductors d’Uber són treballadors seus.

Per això, Uber va impulsar un altre tipus de servei en què els conductors sí que són autònoms i tenen la llicència privada i, per tant, tributen pels serveis oferts. Tot i això, la relació que s’estableix entre el conductor i la plataforma és el que no queda clar. La idea inicial i més utòpica de l’economia col·laborativa és que permet treure profit -i uns beneficis extres- de serveis o productes infrautilitzats, però no amb la idea que es converteixin en els únics ingressos.

Així és com va néixer Airbnb, per exemple. Els seus tres fundadors vivien en un pis a San Francisco, però quan un d’ells va marxar no podien pagar el lloguer i van decidir llogar l’habitació a viatgers per aconseguir-ho. El problema arriba quan l’activitat que el particular ofereix a la plataforma es converteix en un percentatge molt gran dels seus ingressos.

Aquest juny, la comissió laboral de Califòrnia va pronunciar-se a favor de Barbara Ann Berwick, una conductora que reclamava a la multinacional nord-americana, valorada ja en prop de 70.000 milions de dòlars, que assumís les despeses de quilometratge i peatges. La conclusió del judici va ser que la relació que s’establia entre aquesta conductora i Uber era de caràcter laboral, però la plataforma ho nega i afirma que només opera com a intermediària i que es tracta d’un servei d’informació i no de transport. Així doncs, l’empresa no està disposada a oferir cap mena de protecció als conductors, que ja d’entrada no poden agafar la baixa, i si un dia no poden oferir el seu servei simplement deixen de guanyar diners.

De fet, un exconductor d’Uber explicava a aquest diari que la plataforma els forçava a complir un mínim de viatges setmanals, cosa que la multinacional sempre ha negat. Si no hi arribaven, se’ls bloquejava l’accés a la plataforma durant un temps. En altres casos, els mateixos conductors confessen que treballen per a diferents plataformes alhora i és ajuntant tots aquests guanys que aconsegueixen un salari. “Et permet muntar-te la teva pròpia jornada laboral, però acabes sent esclau de la plataforma”, deia un músic de vocació i conductor d’UberBlack a París, on sí que és habitual fer servir aquesta plataforma. Sovint un dels problemes és que hi ha molta més oferta de serveis que demanda, cosa que encara estira més els preus a la baixa, mentre que la comissió es manté normalment entre el 15% i el 20%.

També són habituals els testimonis d’amfitrions d’Airbnb que afirmen que llogar una habitació de casa seva els ha permès arribar a final de mes després d’haver patit la crisi. Aquesta nova manera d’aconseguir diners, doncs, ofereix més possibilitats en un mercat laboral complex, però també és cert que cal delimitar quins són els deures i les responsabilitats de les plataformes, que veuen com milers de persones hi dediquen el seu temps i esforç mentre elles se n’emporten una comissió.

Però els crítics d’Uber no es limiten a criticar aquesta plataforma sinó que consideren que cal reflexionar sobre els límits de totes les que posen a l’abast del ciutadà, que es converteix alhora en consumidor i productor, la possibilitat de fer petites tasques esporàdiques. Per exemple, paqueteria o missatgeria, classes particulars o fins i tot feines puntuals per a grans empreses, com ara estudis de mercat per a supermercats o testos de qualitat de productes. Tot plegat, feines que fins ara feien treballadors i que ara fan particulars.

El + vist

El + comentat