FemCAT
Especials 24/09/2022

La bretxa idiomàtica, un rival a batre al llarg de tota la vida professional

Tot i l’evolució positiva, sobretot per part dels joves, el baix nivell d’idiomes perjudica la societat i l’empresa catalanes

4 min
Foto per a la peça de FemCAT

Ens trobem en plena era de la internacionalització i la digitalització. Els sectors productius i econòmics del nostre país desenvolupen la seva missió en un marc global, on les fronteres espaciotemporals es desdibuixen. Un marc que requereix que els comandaments superiors i intermedis, i també les posicions tècniques i de base, tinguin per la mà els idiomes en què es fan els negocis. Una competència lingüística que cal desenvolupar des de les etapes formatives primerenques i al llarg de tota la vida professional. 

Nivell d’idiomes

4t ESO

Puntuació mitjana d’anglès

a les competències

bàsiques

Font: Departament d’Educació

Accés a la universitat

Puntuació mitjana d’anglès

Font: Canal Universitat

Població adulta

Persones de més de 15 anys

amb coneixements d’anglès

Font: Idescat

2015

2015

7,1/100

69,3/100

2018

2021

2021

33,9%

7,5/100

70,5/100

Nivell d’idiomes

4t ESO

Puntuació mitjana d’anglès a les competències

bàsiques

Font: Departament d’Educació

2021

2015

70,5/100

69,3/100

Accés a la universitat

Puntuació mitjana d’anglès

Font: Canal Universitat

2015

2021

7,1/100

7,5/100

Població adulta

Persones de més de 15 anys amb coneixements d’anglès

Font: Idescat

2018

33,9%

Nivell d’idiomes

4t ESO

Puntuació mitjana d’anglès a les competències bàsiques

Font: Departament d’Educació

2021

2015

70,5/100

69,3/100

Accés a la universitat

Puntuació mitjana d’anglès

Font: Canal Universitat

2015

2021

7,1/100

7,5/100

Població adulta

Persones de més de 15 anys amb coneixements d’anglès

Font: Idescat

2018

33,9%

Fer del coneixement dels idiomes estrangers una prioritat de país: aquest és l’objectiu que s’ha fixat FemCAT. Per materialitzar-ho, compta amb dues eines: l’Observatori dels Idiomes , conjunt d’indicadors de la bretxa entre l’oferta i la demanda de competències lingüístiques, i la Iniciativa pels Idiomes , amb la que juntament amb altres entitats empresarials impulsa propostes per millorar l’encaix, augmentar el coneixement d’idiomes i potenciar la competitivitat de les empreses. I és que la competitivitat de les empreses i, de retruc, de l’economia d’un país, no només s’entén en termes de productivitat, sinó també pel dinamisme i les habilitats de les persones. La diversitat lingüística, un element clau per al desenvolupament personal i cultural, és una competència fonamental en un mercat laboral cada cop més dinàmic. 

Oferta d’idiomes Dades del curs 2020-21

Font: Departament d’Educació, Consorci de Formació Contínua de Catalunya i Fundación Estatal para la Formación en el Empleo.

Adults

62.225

44.633

persones estudien en programes de formació per a persones treballadores ocupades

persones estudien a les

45

escoles oficials

Formació reglada

Percentatge d’alumnes que estudien una llengua estrangera

100

100

92

57

36

15

Educació infantil

Educació primària

Educació secundària

Batxillerat

FP grau

mitjà

FP grau

superior

Oferta d’idiomes

Dades del curs 2020-21

Font: Departament d’Educació, Consorci de Formació Contínua de Catalunya i Fundación Estatal para la Formación en el Empleo.

Adults

62.225

persones estudien en programes de formació per a persones treballadores ocupades

44.633

persones estudien a les

45

escoles oficials

Formació reglada

Percentatge d’alumnes que estudien una llengua estrangera

100

100

92

57

36

15

Oferta d’idiomes

Dades del curs 2020-21

Font: Departament d’Educació, Consorci de Formació Contínua de Catalunya i Fundación Estatal para la Formación en el Empleo.

Adults

62.225

persones estudien en programes de formació per a persones treballadores ocupades

44.633

persones estudien a les

45

escoles oficials

Formació reglada

Percentatge d’alumnes que estudien una llengua estrangera

100

100

92

57

36

15

El primer semestre de 2022 les exportacions catalanes van créixer un 17,2% respecte al 2021, i això hauria de ser una motivació extra per millorar la bretxa idiomàtica

Hàndicap

A Europa coexisteixen 24 llengües oficials. No és d’estranyar, doncs, que el multilingüisme sigui una de les vuit competències per a l’aprenentatge al llarg de la vida que es promou des de la Unió Europea. Gairebé dues dècades després de posar-s’ho com a objectiu, però, cap país de la Unió disposa de mesures poblacionals de nivell de coneixement d’idiomes. Es fa un esforç molt gran per millorar-ne l’ensenyament durant l’etapa obligatòria, i els idiomes representen una de les majors partides a la formació ocupacional i bonificada, però, tot i això, les empreses internacionalitzades o que tenen intenció de fer-ho no troben personal tècnic amb un bon nivell d’idiomes. El fet que durant el primer semestre de 2022 les exportacions catalanes s’enfilessin un 17,2% respecte al 2021, segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, hauria de servir com a motivació extra. 

73,1

Demanda d’idiomes

Idiomes requerits a les ofertes de feina

En percentatge

Font: Infoempleo-Adecco 2020

19,6

11,6

7,3

3,8

2,9

altres

Anglès

Francès

Alemany

Italià

Portuguès

Ofertes de feina que requereixen anglès

En percentatge

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Infojobs

50

49

48

40

Amb estudis

universitaris

38

30

28

Amb batxillerat

25

24

Amb cicles formatius

de grau mitjà o superior

20

21

20

15

10

2018

2019

2020

73,1

Demanda d’idiomes

Idiomes requerits a les

ofertes de feina

En percentatge

Font: Infoempleo-Adecco 2020

 

19,6

11,6

7,3

3,8

2,9

altres

Anglès

Francès

Alemany

Italià

Portuguès

Ofertes de feina que requereixen anglès

En percentatge

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Infojobs

Amb estudis universitaris

Amb batxillerat

Amb cicles formatius de grau mitjà o superior

50

49

48

40

38

30

28

25

24

20

21

20

15

10

2018

2019

2020

Demanda d’idiomes

Idiomes requerits a les

ofertes de feina

En percentatge

Font: Infoempleo-Adecco 2020

73,1

 

19,6

11,6

7,3

3,8

2,9

Ofertes de feina que requereixen anglès

En percentatge

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Infojobs

Amb estudis universitaris

Amb batxillerat

Amb cicles formatius de grau mitjà o superior

50

49

48

40

38

30

28

25

24

20

21

20

15

10

2018

2019

2020

Full de ruta

La Unió Europea disposa de nombroses iniciatives per millorar el coneixement d’idiomes entre la població: destinades tant a l’alumnat com al professorat, a la ciutadania i professionals de totes les edats, i abanderades pels programes de mobilitat com el veterà Erasmus. Allò que no es mesura no es pot millorar, i malgrat que la Unió Europea en va dissenyar els mecanismes a principis de segle, no s’ha aconseguit encara sistematitzar la mesura del coneixement d’idiomes a la fi de cada etapa educativa. FemCAT advoca per fer partícips de l’esforç, de formació i acreditació, tant l’ensenyament reglat com l’ocupacional. Alhora, difon la transversalitat de la necessitat d’idiomes en tots els perfils professionals. Conèixer millor la bretxa entre oferta i demanda i posar el llistó d’exigència a escala europea ajudarà a adaptar la formació i mobilitat a les necessitats de la població de totes les edats i situacions. 

Habilitat molt valorada per les empreses

Comexi, empresa fabricant de maquinària per al packaging flexible, requereix incorporar professionals de perfil tècnic, tant enginyers com graduats de cicles formatius.

En aquest segon cas, explica Ester Angelats, directora de Recursos Humans de la companyia, “és on trobem més dificultats perquè ens aportin un nivell superior d’anglès”. “A Comexi podem desenvolupar un projecte i haver d’instal·lar maquinària a casa del client a qualsevol lloc del món, així que com més idiomes dominin els nostres treballadors, millor. També tenim una unitat de negoci orientada a servei postvenda, que treballa en remot o in home”. Si l’anglès fos un requisit indispensable, seria pràcticament impossible trobar aquests perfils, “però som prou flexibles per confiar que els nostres tècnics, a mitjà termini i a força de viatges, perfeccionaran l’idioma”.

El problema de la falta de nivell idiomàtic dels perfils tècnics, segons Angelats, “rau en no demanar l’acreditació en una llengua estrangera a l’hora de titular-se.” L’estiu passat es va paralitzar el pla per incloure l’acreditació com a requisit per l’obtenció dels títols universitaris. Les universitats que ja havien adaptat la seva docència i avaluació han mantingut els procediments que tenien en marxa, cosa que les empreses valoren molt positivament. En el cas de la Formació Professional, però, no es contempla. Tot i això, la directora de Recursos Humans de Comexi confia que el mòdul específic d’anglès que el Govern català ha instaurat als cicles d’FP, ajudi a escurçar la distància: “Qualsevol acció que es faci al respecte serà positiva i, per tant, molt benvinguda”.

Els idiomes, claus per a l'èxit professional

El Marcel Perearnau treballa a Itàlia com a director d’exportació de Konfit Italia, una empresa industrial de racoreria i accessoris per a pneumàtica i hidràulica. D’estudis, diu, en té pocs, però el que sí que va fer en acabar COU va ser marxar a Londres per reforçar l’anglès. “Tenia 19 anys i vaig estar allà un any i mig, mentre treballava a l’Hotel Hilton netejant”, recorda. Al tornar va començar a estudiar el grau d’ADE a la UOC, també mentre treballava, grau que no ha acabat. Així i tot, apunta, “el que m’ha aportat valor i visió estratègica al llarg de la meva carrera és el fet de parlar cinc idiomes: català, castellà, anglès, francès i italià”. Els primers quatre ja els tenia força consolidats en acabar els estudis primaris. Reconeix, però, que “quan arribes al mercat laboral, normalment no t’assabentes ni de la meitat del que es mou al teu voltant”. Això ho ha corroborat al llarg de la seva trajectòria, que l’ha dut a ocupar funcions com a comercial, cap de vendes, account manager, director comercial i director d’exportació a empreses espanyoles, franceses i italianes. “Quan vaig arribar a la primera empresa italiana –que no és en la qual treballo actualment–, vaig voler incorporar aquest altre idioma també per relacionar-me més i millor amb els meus companys de la central, perquè intentar posar les coses fàcils a la gent després se’t retorna en forma d’oportunitats de feina”, afirma. “Tinc molt clar que arran dels idiomes he pogut anar ocupant posicions cada cop més estratègiques”, subratlla Perearnau. “La gent creu que pot escriure un email a un client de qualsevol part del món de qualsevol manera i no és cert”, prossegueix. Té clar que “conèixer idiomes et dona moltes oportunitats professionals i t’enriqueix molt personalment, ja que aporta una cultura descomunal i permet aprofundir en les relacions professionals que estableixes”. Conscient que “tant a Catalunya com a Espanya i altres països hi ha poca gent que parli idiomes, ara que els nostres fills hauran d’obrir la seva ment per trobar feina a qualsevol lloc del món, el fet de dominar diversos idiomes serà molt important. Molt més que fins ara.”

OPINIÓ

David Marín Casanovas és el president de FemCAT i el CEO d’Inaccés Geotècnica Vertical

Les diverses bretxes lingüístiques

Els membres de FemCAT volem contribuir a fer de Catalunya un dels millors països del món, des de la nostra condició d’empresaris i empresàries compromesos amb Catalunya. Ens preocupa la bretxa entre oferta i demanda d’idiomes al món laboral i promovem el coneixement de llengües per crear oportunitats per les persones i les empreses. La necessitat és transversal a tots els llocs de treball: les empreses internacionalitzades cerquen persones capaces de llegir documentació tècnica, mantenir converses i resoldre problemes de clients i proveïdors de tot el món. Per a les persones, un bon coneixement d’idiomes és una credencial valuosa per una trajectòria professional rica, i aporta la possibilitat de comprendre i gaudir experiències culturals i humanes més variades. Les dades parcials que hem recopilat a l’observatori de FemCAT mostren una evolució positiva, però amb moltes bretxes. La bretxa social, amb el reforç d’idiomes com a activitat extraescolar reservada a qui s’ho pot permetre. La bretxa de formació: és rar un bon nivell d’idiomes entre els graduats de la Formació Professional, perfils imprescindibles. La bretxa de la tercera llengua: si bé l’anglès, llengua franca internacional, és cabdal, els mercats prioritaris a Catalunya parlen francès, alemany i altres llengües. Entre les empreses, la bretxa de la dimensió: les empreses grans poden fer visible la seva projecció internacional, mentre que no es coneixen les opcions que ofereixen els nombrosos “campions ocults” mitjans i petits. La bretxa del territori, amb el talent estranger concentrat a la regió metropolitana. Totes elles limiten la trajectòria de les persones i la competitivitat de les empreses, i poden ser abordades. Des de FemCAT animem les persones de totes les edats a aprendre idiomes, i demanem als poders públics que intensifiquin l’esforç, començant per la sistematització de la mesura del nivell assolit a cada etapa educativa, tal com recomana la Unió Europea.

 

stats