Així són els ateneus cooperatius: el model d’èxit que impulsa l’ESS als territoris

A Barcelona, la productora cooperativa Responsabilitat Social Audiovisual (CREARSA) o la llibreria La Carbonera, a Poble-sec. Al Camp de Tarragona, la cooperativa de músics Contrapunt. A l'Alt Pirineu i l'Aran, un bon grapat de cooperatives agroalimentàries. Arreu de Catalunya són centenars els projectes que, en un moment o altre, han aprofitat els serveis que ofereixen els ateneus cooperatius. Són oficines d’acompanyament, però també centres de dinamització econòmica, espais de trobada i laboratoris d’idees. Des del 2016, actuen com a antenes locals d’un model socioeconòmic que busca enfortir l’economia arrelada al territori, amb projectes col·lectius, democràtics i amb vocació transformadora. L’any vinent en farà deu que aquest programa va posar-se en marxa amb el suport del Departament d’Empresa i Treball. En aquest temps ha generat un increment del 45% en el nombre de cooperatives registrades a Catalunya, tal com es desprèn del Registre de Cooperatives de Catalunya. 

"Els ateneus hem contribuït a fer créixer els ecosistemes de l’economia social i solidària (ESS) als nostres territoris", defensa Jordi Torrents, coordinador de Coopsetània, que actua a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Anoia i el Garraf. "Som un dispositiu de referència que ofereix formació, acompanyament i enllaços amb altres projectes, administracions i serveis del territori", afegeix. La funció d’aquestes estructures va molt més enllà de l’assessorament inicial: les entitats acompanyades poden continuar vinculades a l’ateneu a través de recursos de consolidació, mercat social i espais d’intercooperació sectorial.

El treball, en xarxa

Des de fa uns anys, la tasca dels ateneus s’articula també a través de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC), que agrupa els catorze dispositius territorials i més de 300 entitats impulsores. És un projecte publicocooperatiu únic a escala europea que actua com a palanca per a la promoció de noves cooperatives, la consolidació de projectes col·lectius i l’articulació territorial d’una economia transformadora i democràtica. El projecte ha demostrat que es poden desplegar polítiques públiques des de la proximitat, posant al centre els coneixements i les necessitats de cada territori.

"Els ateneus cooperatius i la XAC tenim la missió de construir un model socioeconòmic basat en els principis del cooperativisme i en la col·lectivitat autoorganitzada per garantir una societat justa, solidària i de persones lliures", exposen des de la XAC. Ho fan amb l’objectiu general de dinamitzar i crear relacions socioeconòmiques col·lectives, democràtiques, justes i solidàries per als territoris de referència, contribuir a l’enfortiment i el creixement de l’activitat econòmica així com a la creació de llocs de treball de qualitat. És un moviment consolidat i ben vertebrat: a la darrera plenària anual, celebrada a Granollers, per exemple, s'hi van reunir més de 200 representants del món cooperatiu. Hi van presentar les línies estratègiques del nou pla triennal, amb un èmfasi especial en la coconstrucció de polítiques públiques i el desplegament de projectes d’habitatge col·laboratiu.

Del Pirineu al Penedès

La singularitat del model rau en el fet que cada ateneu actua dins d'un territori concret. Això fa que pugui adaptar-se a les característiques i dinàmiques locals de cada zona. En territoris rurals com el Pirineu, l’impacte del programa s’ha fet notar en sectors com l’agroalimentari, la fusta o les cures. "El nostre territori és de microempreses i projectes petits", explica Mireia Ribas Monfort, tècnica de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran (ACAPA). "L’ateneu els dona acompanyament tècnic i també els ajuda a connectar-se entre ells: això genera oportunitats reals de viabilitat", afegeix.

Un dels objectius centrals és promoure formes d’emprenedoria col·lectiva que permetin construir un projecte de vida vinculat al territori. "Els projectes que ens arriben volen treballar en horitzontalitat, prioritzar la qualitat de vida i tenir impacte positiu a l’entorn", resumeix Ribas. Això es tradueix en iniciatives que van des de grups de consum i obradors compartits fins a cooperatives de serveis o habitatge.

A Barcelona, l’ateneu cooperatiu de referència és Coòpolis, que agrupa 19 entitats cooperatives i de l’ESS de la ciutat. “Els projectes d’emprenedoria col·lectiva que arriben a Coòpolis són projectes de creació o en fase de consolidació i maduració que necessiten un acompanyament expert per a la creació o consolidació de la cooperativa”, concreta Cristina Moreno, presidenta de Coòpolis. Alhora, explica que la gran majoria de projectes que els arriben tenen una sensibilitat concreta per una gestió empresarial centrada les persones i en una participació directa i democràtica. 

En paral·lel, Coopsetània acompanya prop de noranta projectes a l’any a les seves comarques d’influència i ajuden a constituir-hi una desena de cooperatives noves cada any. "El que hem vist és que no hi ha un perfil únic: hi ha grups de joves que volen emprendre junts, però també professionals que volen transformar l’activitat que ja fan, o persones que busquen alternatives a la precarietat", apunta Torrents, de Coopsetània.

Els reptes pendents

Ara que el model d'ateneus cooperatius està a punt de celebrar el desè aniversari, quins reptes té al davant? "Encara hi ha molta gent que no es planteja que emprendre col·lectivament pot ser més sostenible, més segur i més enriquidor", assegura Torrents. Des de Coopsetània, també reclamen que les administracions avancin amb més decisió en l’estratègia de compra pública responsable, una eina clau per facilitar l’accés de les cooperatives als contractes públics. Alhora, subratllen que cal consolidar el model dels ateneus com a política pública estable, més enllà dels cicles de subvenció.

La XAC fa una diagnosi molt similar. En primer lloc, assenyala la necessitat de consolidar-se com una política pública estable, no supeditada a conjuntures polítiques o a convocatòries anuals de subvenció. "També cal reforçar la XAC com a espai de treball col·laboratiu i de qualitat, amb capacitat d’acollir noves entitats, transferir coneixement i oferir formació compartida", apunta l'organisme. Fer visible la feina que es fa –i la identitat pròpia de la xarxa– és una altra assignatura pendent, igual que aconseguir una transversalització real de l’economia social i solidària dins de l’administració pública, més enllà del departament d’Empresa i Treball.

Finalment, des del sector també es planteja la necessitat d’estendre la presència de l’ESS a tots els àmbits d’activitat econòmica. Si bé l’impacte del cooperativisme és visible en àrees com l’agroalimentació, les cures o la cultura, hi ha sectors estratègics –com la indústria o el turisme– on encara hi ha molt recorregut per fer. Per avançar-hi, serà clau compartir estratègies amb altres actors de l’economia social i continuar generant aliances en espais de treball compartits.

En un context de desigualtats creixents i crisi ecosocial, els ateneus cooperatius reivindiquen l’ESS com una aposta viable i amb resultats contrastats. De fet, l’evolució del nombre de cooperatives en els darrers anys n’és una prova. "Cal continuar visibilitzant que tenim un mercat social viu, divers i capaç de donar resposta a les necessitats de les persones", diuen des de la XAC. Des de Coòpolis destaquen el bon moment que viu el cooperativisme. “Actualment, es donen les circumstàncies idònies per a l’impuls del cooperativisme: per una banda, el moviment cooperatiu i l’ESS compten amb una tendència molt positiva, i per l’altra, el mateix moviment cooperatiu i les administracions públiques han consolidat estructures i programes per enfortir l’ESS a tot Catalunya, com per exemple el Bloc4BCN i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya”, conclou Cristina Moreno, la presidenta de l’ateneu cooperatiu de Barcelona.