Què és el cohabitatge inclusiu? La fórmula alternativa per viure en comunitat i diversitat

Imagina't un bloc de pisos. Tan bon punt travesses el portal, topes amb una sala polivalent. Hi ha taules, cadires, una zona de sofàs i una cuina. Enfiles escales amunt. Al primer replà, al costat de les portes que condueixen als domicilis privats, hi veus una ludoteca per a infants i una prestatgeria amb llibres de tota mena. Al segon, un despatx compartit per teletreballar i una sala de lectura. Al tercer, una bugaderia comunitària. Arribes al terrat: hi ha tot de fils per estendre roba, un hortet, un sistema per reaprofitar l'aigua de la pluja i tres o quatre arbres fruiters. 

Aquesta descripció podria correspondre perfectament a un habitatge cooperatiu en cessió d'ús. Es tracta d'una fórmula força estesa a Europa, però que a Espanya i a Catalunya tot just està començant a arrelar. Avui hi ha 29 projectes que ja s'han fet realitat, 18 que estan en fase de construcció i 67 més que s'estan conceptualitzant o que tenen patrimoni adquirit o adjudicat, segons Llargavista, l'observatori català de l'habitatge cooperatiu. En total, xifra en 1190 els habitatges que ja funcionen amb aquest model. 

Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús ofereixen una forma alternativa i sense ànim de lucre d’accedir a l’habitatge. Es tracta d’un model col·lectiu en què les persones s’organitzen per decidir com volen viure i gestionar conjuntament l’edifici, que és propietat de la cooperativa. Cada sòcia o soci n’obté el dret d’ús, però no pot comprar ni vendre el pis de manera individual. Això impedeix l’especulació immobiliària i garanteix que l’habitatge mantingui una funció social i no lucrativa.

La irrupció del cohabitatge inclusiu 

És en el marc d'aquesta fórmula de les cooperatives d'habitatge on està brotant el cohabitatge inclusiu. Davant la crisi d’accés a l’habitatge i la necessitat urgent de repensar la manera com vivim, aquest concepte es presenta com una proposta transformadora. "Aquest model innovador aposta per construir comunitats obertes i accessibles, on convisquin persones de diverses edats, capacitats i realitats socials", descriu La Germinadora, un grup cooperatiu d'àmbit estatal format per diversos equips experts en cohabitatge. "El cohabitatge inclusiu promou el vincle entre les persones i amb l’entorn, i incorpora la sostenibilitat ambiental com a eix central del projecte", continua.

Per impulsar el model, La Germinadora ha publicat una guia per a totes aquelles persones, grups o entitats que vulguin promoure projectes de cohabitatge amb mirada inclusiva. El document, editat en castellà i que es pot llegir en línia de manera gratuïta, inclou eines pràctiques, reflexions, preguntes clau i consells per abordar aspectes fonamentals com la participació, la governança, el disseny arquitectònic, el finançament o els mecanismes de suport mutu. La guia és el resultat d’un procés de recerca, intercooperació i treball de camp, i ha comptat amb el finançament dels fons europeus Next Generation.

Un model real

“Volem generar cohabitatge inclusiu, i per això donem suport a iniciatives que facilitin l’accés de persones en situació de vulnerabilitat a projectes d’habitatge col·laboratiu”, explica María José Lázaro Castro, directora d’equips de Perviure, una de les cooperatives impulsores de La Germinadora. Arreu del territori ja han començat a sorgir experiències que demostren la viabilitat d’aquesta fórmula.

Un dels projectes més avançats és el que impulsen conjuntament la cooperativa Sostre Cívic i el grup cooperatiu TEB al districte de Sant Andreu, a Barcelona. L’objectiu: oferir a persones amb discapacitat intel·lectual la possibilitat de viure de manera autònoma en un entorn comunitari i inclusiu. La iniciativa preveu entre vuit i deu habitatges dins una promoció de seixanta o setanta unitats, amb diferents graus de suport segons les necessitats de les persones residents: des de llars-residència amb acompanyament quotidià fins a pisos més autònoms. En total, s’hi preveu la convivència d’unes 24 persones. “El que volen les persones amb discapacitat és viure amb normalitat, dins una comunitat cooperativa com qualsevol altra”, subratlla Pepa Muñoz, directora de comunicació del TEB.

També a Barcelona, al barri de Sarrià, la cooperativa d’habitatge Torrent Viu ha incorporat un pis inclusiu per a joves extutelats en procés d’emancipació, gràcies a la col·laboració amb la Fundació Nazareth. “El treball conjunt amb Torrent Viu ens ha permès oferir als joves una alternativa residencial que posa les cures i el suport mutu al centre”, explica Juantxo Gil, educador de l’entitat.

Un altre exemple és el del projecte de cohabitatge cooperatiu i feminista de La Renegà, a Santa Maria de Palautordera. Està impulsat íntegrament per dones i la construcció de l'edifici ja gairebé està acabada. Amb el disseny arquitectònic de la cooperativa Celobert, l'acompanyament de Perviure –que forma part de La Germinadora– i la fundació Surt, l'edifici de La Renegà acollirà dos habitatges per a dones que estiguin en procés de recuperació de violències masclistes. L'objectiu: que puguin accedir a un habitatge en una comunitat feminista, segura i acollidora durant el seu procés de reempoderament cap a una vida autònoma.

La publicació de la guia de cohabitatge inclusiu de La Germinadora ha estat, alhora, el colofó de La Gira, el cicle de trobades que el grup cooperatiu ha impulsat els últims mesos per teixir aliances i donar a conèixer el model en espais tècnics, polítics i socials. Les sessions han tingut lloc a Galícia, Euskadi, Andalusia, les Canàries i Catalunya, i han comptat amb la participació activa de més de 200 persones d’administracions locals, entitats del tercer sector i cooperatives d’habitatge.